Manera espera "alguns signes positius" en l'economia balear a partir del tercer trimestre del 2010

PALMA DE MALLORCA, 4 Nov. (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, va esperar avui que es produeixin "alguns signes positius" en l'economia balear a partir del tercer trimestre del 2010, gràcies a la taxa d'activitat de les illes (68%), a les inversions públiques del Govern (670 milions) i, sobretot, a la recuperació de l'economia britànica i alemanya, amb un creixement previst per al pròxim any del 0,9 i 0,3%, respectivament.

Així ho ha explicat Manera durant la presentació de l'informe de conjuntura, que revela que l'economia balear registrarà en 2010 un creixement negatiu del -1,5%, el que significa que el PIB balear es reduirà 1,2 punts més que la mitja espanyola, que retrocedirà un 0,3% el pròxim any.

El conseller ha destacat que Balears pot estar en 2010 en una situació "més positiva per sortir de la crisi respecte a altres regions", a causa de la "forta internacionalització de la nostra economia" i en el cas que es compleixin les previsions de creixement al Regne Unit i Alemanya, sumat a l'alta taxa d'activitat de l'arxipèlag que supera a les de Catalunya (63,2%), Madrid (64), Comunitat Valenciana (61) i El País Basc (57), així com la mitja espanyola (59,8%).

Així, ha indicat que tots aquests factors podrien provocar que la temporada turística del pròxim any fos "millor" que la del 2009, si bé ha admès que és "difícil" vaticinar el moment exacte en què l'economia balear experimenti una millora i es comenci a veure una "sortida al túnel", tot i que ha insistit que podria ser a partir del tercer trimestre.

ECONOMIA "ROBUSTA"

"La nostra taxa d'activitat del 68% és un signe inequívoc de robustesa i rigor, que indica que la nostra capacitat de resistir a la crisi és més important que altres economies regionals, malgrat la severitat de la situació en la qual ens trobem", ha remarcat Manera, qui va reiterar que fer auguris en economia és un exercici "d'alt risc", tenint en compte l'actual situació "tan volàtil". Per aquesta raó, ha demanat que "no se li clavi per la cara" si les illes no surten de les crisis "d'aquí a uns mesos".

Respecte als brots verds, ha insistit que només veu "signes de major dinamisme" en les empreses de noves tecnologies, programari i enginyeria, a causa que, segons va recalcar, són les que ara mateix estan creant "ocupació neta" i suposen un valor afegit de 1.600 milions d'euros anuals, que representen el 6% del PIB balear.

D'altra banda, el conseller ha manifestat que, actualment, els ciutadans de les Balears han frenat la despesa, de manera que s'ha reduït el consum, mentre que les xifres d'estalvi són "espectaculars", el que ha provocat un "problema de demanda", fins al punt que la deflacció subjacent voreja el zero.

D'aquesta manera, ha recordat que existeix una "crisis de confiança important", a causa que els ciutadans "gasten poc i estalvien molt per por de perdre els seus treballs" i davant de tal situació, ha destacat la importància de la inversió publica com "palanca del desenvolupament econòmic", amb la finalitat de "donar confiança als sectors privats".

"NO ÉS UNA SITUACIÓ D'APOCALIPSI"

Alhora, ha afegit que cal aconseguir "trencar amb aquesta desconfiança", de manera que també ha demanat una "responsabilitat i un sentit comú" als mitjans de comunicació a l'hora d'abordar el tema de la crisi econòmica, amb la finalitat que la població estigui "tranquil·la i pugui tornar a consumir", tenint en compte que "el nostre sistema financer és potent i no té dificultats". "No estem en una situació de apocalipsi, sinó de crisis", ha reblat.

Manera ha demanat "prudència" respecte a les diferents previsions econòmiques, ja que mentre que el Ministeri d'Economia espera que l'economia espanyola experimenti en 2010 un creixement negatiu de -0,3%, la Comissió Europea rebaixa aquesta xifra fins al -0,8%, mentre que vaticina que en 2011 creixi un 1%. D'aquesta manera, ha considerat que, al millor, la ministra, Elena Salgado, "haurà de revisar les seves dades amb una altra xifra que s'acosti al que diu la Comissió Europea".

Preguntat sobre si a l'últim trimestre pot variar la previsió del Govern respecte al creixement negatiu de l'economia balear en un -2,9% en 2009, Manera ha indicat que no ho creu, tenint en compte que les previsions de tancament de l'any que s'han realitzat són "molt dràstiques i molt dures", de manera que "poden oscil·lar entre una forquilla de -2,5 i un 3 i poc per cent".

Respecte al fet que durant el mes d'octubre passat augmentés l'atur a Balears en un 13,27% (24.701 persones), Manera ha indicat que no cal atribuir l'increment de la desocupació a la crisi, ja que és una "constant" que creixi en acabar la temporada turística, a causa de l '"estacionalitat" de l'economia balear.

Tot i això, ha reconegut que és "innegable" que aquest any, l'augment ha estat "més sever", si bé la preocupació del Govern està en "garantir les prestacions a totes aquelles persones parades que no rebin cap tipus d'ajuda econòmica, per a la qual cosa la Conselleria de Treball pensa posar en marxa mesures concretes per encarar aquesta situació".

A més, ha recordat que els Pressupostos del Govern per al 2010 preveu unes "xifres econòmiques molt potents" destinades a les Conselleries que treballen en matèria social, amb la finalitat de "fer front als problemes que es deriven de la crisi, com la situació de marginalitat".

RECUPERACIÓ "NO HOMOGÈNIA"

Finalment, Manera ha admès que "segurament", la recuperació de les illes "no és homogènia", a causa que mentre Menorca és l'illa amb una situació "més anèmica" a causa de la seva dependència del mercat britànic, Formentera a penes ha notat la crisi aquest any, ja que ha tingut una "activitat turística de primera magnitud gràcies als turistes italians".

Tot i això, ha recordat que Menorca "ha crescut molts anys per sobre de la mitjana de les Balears", si bé ara s'està veient molt afectada per la situació dolenta econòmica al Regne Unit, on el PIB ha experimentat un creixement negatiu del -5,5% entre abril i juny amb una taxa d'atur del 7,8% a l'agost .