Ple.- Llinàs assegura que la taxa d'abandonament de l'alumnat és inferior a la UIB que a la resta d'universitats

PALMA DE MALLORCA, 20 Oct. (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha assegurat avui que la taxa d'abandonament dels estudis per part de l'alumnat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) és menor que la que es produeix a la resta de les universitats d'Espanya, ha indicat durant una interpel·lació del Parlament.

El responsable d'Educació ha remarcat que, tot i que es tracta d'un centre educatiu "petit", posseeix el nombre de doctors i de publicacions "més alta" de l'Estat, així com una de les xifres més elevades pel que fa als projectes d'investigació. De la mateixa manera, va detallar que la UIB té 35 patents registrades i una dotzena en explotació.

Per la seva banda, el parlamentari del PP, Miquel Munar, va posar èmfasi que la UIB està "malalta" al patir "estrès" davant de les normes i la burocràcia, així com "anorèxia financera" a l'entendre que el pressupost del centre és "insuportable". Alhora, referint-se a les dades aportades pel conseller, el popular els ha criticat a l'entendre que el seu nivell de qualitat no és l'adequat.

La socialista Cristina Rita ha lamentat que la taxa d'estudiants que posseeixen les illes, que es troba en l'1,38%, una xifra que es troba "per sota de la mitjana europea", que és del 2,88%. Per aquesta raó, va entendre que el "repte" de la UIB i de la Conselleria ha de ser aconseguir augmentar-lo.

LA CRISI COM UNA "OPORTUNITAT" DE FORMACIÓ

Alhora, els diferents diputats que van intervenir van destacar el fet que la crisi econòmica es pugui convertir en una "oportunitat" davant de la possibilitat que la dificultat de trobar feina ocasioni que els joves decideixin continuar estudiant.

D'altra banda, el conseller ha destacat "l'autonomia universitària" que, segons ell, ha d'estar en aspectes com la docència o la investigació. Tot i això, ha reconegut que hi ha algunes "coses per acabar" com la posada en marxa de les enginyeries pendents o els estudis de grau de medicina o relacions laborals, entre d'altres.

Sobre aquest mateix sentit es va manifestar el popular, qui ha lamentat que gairebé no hi hagi "oferta de carreres tècniques", així com que la universitat tingui uns "horaris encotillats" que impedeixen als estudiants treballar i formar-se alhora. Així, ha assegurat que la UIB deuria "especialitzar-se en camps concrets".

A més, el conseller ha assenyalat que per primera vegada s'ha establert un contracte entre la UIB i els estudiants per "saber quines classes, horaris i competència a aconseguir" cal tenir a cadascun dels graus.

PLA BOLONYA

De la mateixa manera, es va referir al Pla Bolonya i ha indicat que "ens agradi o no, és un avanç" a nivell universitari europeu. Referint-se a les ajudes que s'atorguen als estudiants, va revelar que han passat de 210 a 450 euros a les concedides per als desplaçaments interilles, mentre que es mantenen les de 600 euros per estudiar fora de l'arxipèlag.

La parlamentària del Grup Mixt, Esperança Marí, per part seva, va felicitar a la rectora de la UIB, Montserrat Casas, perquè "va en bona direcció" l'adaptació a l'espai Europeu d'Educació Superior. Alhora, ha indicat que el fet que la societat balear estigui centrada en els serveis "no afavoreix" l'existència d'un alt índex universitari.