MADRID, 30 Set. (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem revisarà avui a porta tancada la condemna a quatre anys de presó imposada el maig del 2008 a l'exalcalde d'Andratx, Eugenio Hidalgo, per la construcció d'un habitatge en una zona d'interès paisatgístic (ARIP) amb una llicència d'ampliació de nau agrícola.
L'Audiència Provincial de Palma de Mallorca també va condemnar el l'exdirector general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, a tres anys i mig de presó; i l'ex zelador d'Obres de l'Ajuntament, Jaume Gibert, a quatre mesos de presó.
Alhora, l'ex lletrat municipal d'Andratx, Ignacio Mir, ha estat condemnat a un any de presó com a autor directe d'un delicte de prevaricació administrativa. Mir ha estat condemnat també amb inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic en l'administració per temps de 8 anys, així com el pagament d'una sisena part de les costes causades, incloses les de l'acusació particular.
La Sala que deliberarà sobre els recursos de cassació dels tres condemnats estarà integrada pels magistrats Adolfo Prego, Perfecte Andrés Ibáñez, Luciano Varela, Manuel Marchena i Álvaro García Barreiro, van informar fonts de l'alt tribunal.
Hidalgo ha estat condemnat a un any de presó com inductor d'un delicte de prevaricació administrativa i a 3 anys com a autor directe d'un delicte contra l'ordenació del territori, concorrent en aquest segon la circumstància agreujant de valdre's del seu càrrec públic.
Alhora, l'ex primer edil ha estat inhabilitat per a ocupació o càrrec públic en l'administració estatal, autonòmica o local per un període de vuit anys pel primer delicte i a les penes de 3 anys de presó i inhabilitació especial per a la promoció urbanística per un temps de tres anys.
D'altra banda, es el va condemnar a pagar una multa de 20 mesos, amb 100 euros de quota diària pel delicte contra l'ordenació del territori, així com a satisfer dues sisenes parts de les costes processals causades, incloses les de l'acusació particular personada. A més, la sentència ordenava a Hidalgo demolir a la seva costa l 'habitatge unifamiliar construïda a la finca de la seva propietat o sufragar les despeses de demolició.
Per la seva banda, Massot ha estat considerat autor directe d'un delicte de prevaricació i cooperador necessari en un delicte contra l'ordenació del territori, pel que ha estat condemnat a 2 anys pel primer i a 1 i sis mesos pel segon, així com la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic en l'administració per temps de 10 anys, a la multa de 15 mesos amb 60 euros de quota diària i a pagar dues sisenes parts de les costes processals, incloses les de l'acusació particular.
A més, segons la sentència, l'ex zelador d'Obres d'Andratx, Jaume Gibert, ha estat condemnat a quatre mesos de privació de llibertat per cooperació necessària en un delicte contra l'ordenació del territori i, tot i que inicialment el fiscal demanava sis mesos, se li ha considerat un atenuant el que col·laborés amb la Justícia per aclarir el cas.
També ha estat condemnat a suspensió d'ocupació o càrrec públic durant el temps de la condemna i inhabilitació especial per a la promoció urbanística per un període de 18 mesos i multa de 10 mesos, amb 10 euros de quota diària, així com a satisfer una sisena part de les costes processals causades, incloses les de l'acusació particular.
