El turisme residencial suposa el 15,7% dels passatgers que arriben a Mallorca, la meitat del que admet el Govern

PALMA DE MALLORCA 6 Mar. (EUROPA PRESS) -

El 15,7 % dels passatgers aeris que arriben a Mallorca vénen per practicar el turisme residencial, una proporció que suposa la meitat de la qual admet el Govern balear, que situa l'impacte d'aquesta oferta alegal entorn del 30 %, i molt lluny de l'estimació de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), president de la qual, Antoni Horrach, l'ha situat en diverses ocasions al 50 % del total.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi fet en el marc d'un projecte d'investigació, que ha estat donat a conèixer pel doctor Joan B. Garau Vadell, director de l'Escola Universitària de Turisme d'Eivissa i professor de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que va dirigir una enquesta feta entre passatgers no residents a l'Aeroport de Son Sant Joan.

Garau Vadell va donar a conèixer aquesta nova anàlisi de l'oferta alegal --després d'un altre fet fa uns anys per la Cambra de Comerç de Mallorca-- en la 'Jornada sobre Turisme Residencial i Condohoteles', organitzada per la Caixa d'Estalvis del Mediterrània i que se celebra, fins a les 16.00 hores d'avui, a l'Hotel Tryp Bosque de Palma, amb la participació de 25 assistents, tots ells relacionats amb el sector allotjatiu.

La mostra presa a l'aeroport mallorquí, en què hi van participar 1.300 visitants que van arribar a l'illa l'estiu passat, revela que els turistes residencials s'allotgen en cases d'amistats i familiars, o bé, opten per adquirir una propietat, o la lloguen a tercers; tres modalitats que "tenen característiques específiques que les fan diferents del turisme que s'allotja en hotels", va aclarir l'expert universitari.

Entre aquestes fórmules, destaca per la seva proliferació que les cases llogades amb fins vacances a Mallorca solen ser una fórmula elegida preferentment per turistes alemanys, d'entre 35 i 45 anys i amb fills, que realitzen estades més prolongades que la mitjana dels visitants que arriben a l'illa. En general, aquesta modalitat implica vacances més llargues en el destí i una despesa "lleugerament" superior a la mitjana.

Cal assenyalar que els resultats que va exposar Garau Vadell han estat discutits per alguns dels assistents, que els han considerat allunyats de la realitat, perquè considera que el turisme residencial suposa fins al 51 % de l'oferta existent, en el cas del municipi de Calvià, i fins al 62 % al de Pollença, on nombrosos pensionistes amb casa pròpia arrodoneixen els seus ingressos llogant l'habitatge a l'estiu.

Per la seva banda, l'experta en Dret Civil Francisca Llodrà --professora titular de la UIB-- ha considerat, en la seva intervenció durant la trobada, que deuria haver un "marc contractual" en aquesta modalitat turística, a fi que aquesta oferta "tingui cobertura", perquè "existeix", tot i que l'Administració "no l'afronta mai" en la normativa actual, que la "deixa al marge" i, per tant, la "desempara" però no la prohibeix.

CONDOHOTELS

En la mateixa jornada es va abordar la qüestió dels condominis hotelers --condohoteles--, que podria suposa una fórmula d'inversió oportuna, tot i el que té d'advers el moment econòmic, que en un últim terme "és una forma de multipropietat", segons va exposar en la jornada d'avui el magistrat suplent de l'Audiència Provincial de les Balears Pedro A. Munar, qui va apostar per regular aquesta oferta turística.

Bàsicament, el condohotel consisteix a posar a la venda les habitacions a particulars, amb els quals se signa un acord de cessió de l'estada per un determinat període de l'any. De manera que la companyia hotelera pot seguir ofertánt-la i obtenint rèdit econòmic, opció que ha considerat "molt interessant", perquè "els suposa desprendre's de totes les despeses de la immobilització de la propietat", ha remarcat.