APAIB i ACIB reclamen que el Govern aprovi "amb urgència" el Consorci Audiovisual, després de dos retards

PALMA DE MALLORCA, 17 Sep. (EUROPA PRESS) -

Les patronals Associació de Productors Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB) i Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB) reclamen que el Govern aprovi "amb urgència" el Consorci Audiovisual, després de dos retards que consideren injustificats, perquè "es perdran" les ajudes a aquesta activitat corresponents a l'últim any.

Els presidents d'APAIB i ACIB, Jaume Bordoy i Luis Ortas, respectivament, es van mostrar "sorpresos" pel fet que la posada en marxa d'aquest òrgan sectorial es retirés de l'ordre del dia del Consell de Govern el passat 28 d'agost, després que succeís el mateix el dia 7 del mateix mes. Donant-se la circumstància que, dimarts passat, es va substituir al titular de la Conselleria d'Educació i Ciència.

Les patronals, que ja han sol·licitat una reunió al nou conseller, Bartomeu Llinàs, van aclarir que l'aprovació del consorci "no suposaria dedicar més diners al sector audiovisual" en forma d'ajudes, que "fins ara s'atorguen de manera desorganitzada", amb la conseqüent duplicitat en alguns casos, sinó que permetrà ordenar millor els recursos que es destinen al mateix, ha assenyalat Bordoy.

De fet, el consorci pendent d'aprovació "és com una espècie de finestreta única" per al sector audiovisual, va aclarir Ortas, i ha de gestionar fons per valor de 500.000 euros en el primer any d'existència, per créixer fins als dos milions en dos anys. Una quantitat escassa respecte dels 800.000 que es dediquen anualment al teatre només a Mallorca, estimen les productores.

A més, la suspensió de l'aprovació del Consorci Audiovisual deixa "a l'aire" la pròpia existència de l'Illes Balears Film Commission, un òrgan existent que ja estava previst integrar al de nova creació, i que estava destinat a facilitar els rodatges cinematogràfics internacionals a les illes, el que es tradueix en importants ingressos per a la indústria de serveis, en especial, la turística.

D'altra banda, els realitzadors residents a l'arxipèlag, alguns amb gran renom, podrien veure's obligats a treballar fora de les illes davant de la impossibilitat de poder gestionar les ajudes estipulades. Un desavantatge que ve a sumar al retard en l'aprovació de la qual seria primera Llei Audiovisual de les Balears, un recurs amb el qual ja compten altres comunitats autònomes i que el PSIB-PSOE va prometre en campanya electoral.

Cal assenyalar que l'APAIB agrupa un total de 55 productores audiovisuals de les illes, gairebé el 100% d'un sector que utilitza a al voltant de 2.000 professionals altament qualificats, dels quals uns 500 són autònoms, sotmesos a una gran inestabilitat laboral. A més, escoles com Mare Alberta, Juníper Serra o CeF. aporten al mercat diversos centenars de nous treballadors cada any.