Caamaño recorda al PP que va votar a favor dels Consells de Justícia autonòmics a 4 comunitats, Balears entre elles

MADRID, 14 Sep. (EUROPA PRESS) -

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha manifestat que l'única diferència entre els consells de justícia territorials previstos en els estatuts de la Comunitat Valenciana, Aragó, Castella i Lleó, Balears i Andalusia i el que es preveu per a Catalunya segons estableix la sentència que fa poc va dictar el Tribunal Constitucional sobre aquest últim text és que els primers "han estat votats pel PP i el de Catalunya no".

Així ho ha assenyalat el titular de Justícia durant la seva intervenció aquest dimarts en els Esmorzars d'Europa Press, en què ha insistit que no estem en el moment de decidir "consells sí o consells no", perquè "totes les forces polítiques del nostre país s'han pronunciat formalment a favor de la seva existència en les comunitats autònomes". "La falta de coherència política no ha d'ocultar la realitat de les coses", segons Caamaño.

Durant el torn de preguntes després de la seva conferència, Caamaño ha explicat que en els pròxims mesos el seu departament presentarà una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) en què es proposa "un model que permeti la participació de les Comunitats autònomes en la gestió de l'Administració de Justícia (infraestructures, mitjans informàtics, personal etc.), perquè tenen competències en aquesta matèria".

"En un estat en el qual les infraestructures judicials, els recursos tecnològics i materials corresponen a les comunitats autònomes sembla raonable que aquestes puguin participar en l'Administració de Justícia sense perjudici de les competències que constitucionalment corresponen amb exclusivitat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ)", ha agregat.

Així, el ministre ha insistit que "coadjuvar a l'Administració de Justícia i oferir una visió territorial de quants treballen en ella, no significa ni de bon tros substituir, perquè seria inconstitucional, al CGPJ en les funcions que la Constitució li atribueix i que només a ell li reserva".

"Significa, per contra, compartir una tasca des de la responsabilitat, la proximitat i el coneixement directe" del territori.

"Tots els partits polítics amb representació parlamentària, inclòs el PP, han defensat i han votat la creació de Consells de Justícia -ha insistit Caamaño-. Aquesta és la realitat que acredita el diari de sessions i el Butlletí Oficial de l'Estat".

Segons el parer del titular de Justícia, "una concepció realista i completa de l'Estat de les Autonomies, sincera i sense complexos, condueix amb naturalitat a reconèixer que aquesta institució, estimada per totes les forces polítiques i molts ciutadans, i que té la seva lògica a l'Estat Espanyol".

Així, ha insistit que els Consells de Justícia de les Comunitats Autònomes estan en les lleis, "i ara el que toca és desenvolupar-los respectant la naturalesa i les competències del CGPJ i el declarat pel Tribunal Constitucional en la sentència relativa a l'Estatut d'Autonomia a Catalunya".

SENTÈNCIA DE L'ESTATUT

En aquest punt, el ministre ha aclarit que la sentència sobre l'Estatut Catalán "no declara inconstitucional l'existència de tals consells, sinó que estableix clarament dos límits: que el CGPJ ha de tenir sempre l'última paraula en els assumptes de la seva competència i que la regulació dels Consells Territorials no pot portar-se a terme a través de qualsevol llei, ni pels Estatuts, sinó a través de la Llei Orgànica del Poder Judicial".

Dins d'aquests dos límits, segons Caamaño, "el legislador té múltiples opcions, i sobre elles estem treballant amb la clara voluntat de desenvolupar en tots els Estatuts d'Autonomia abans citats i fent-ho mitjançant reforma de Llei Orgànica".

Ha recordat que ja es va presentar un projecte de creació de consells territorials de Justícia que es va tramitar en les Corts i al final no ha estat aprovat. "Allà està escrit ja el model, i pot ser un document de començament", ha apuntat.

A més, aquesta forma de gestió descentralitzada permetrà al Consell General disposar de més temps per ocupar-se, des de la importància i la rellevància de la institució, dels assumptes que verdaderament han de ser objecte de la seva preocupació, ha conclòs.