La demanda d'advocats d'ofici creix un 20%, en paral·lel a l'increment de la litigiositat per la crisi

PALMA DE MALLORCA, 19 Oct. (EUROPA PRESS) -

La demanda d'advocats en torn d'ofici creix actualment a Balears entorn del 20 %, perquè cada vegada són més els ciutadans que necessiten els serveis d'un lletrat, però, al mateix temps, creix la desocupació i s'incrementen les dificultats econòmiques dels ciutadans de les illes.

En declaracions realitzades a Europa Press, el degà del Col·legi Oficial d'Advocats de les Illes Balears (Coaib), Joan Font, ha assegurat que "ara els advocats tenen més treball, especialment els que es dediquen al dret concursal", en una situació que no afecta només a les empreses, sinó que també als particulars.

L'increment de la litigiositat és una de les moltes conseqüències que està tenint la crisi econòmica actual a Balears, una Comunitat Autònoma que ja destacava per trobar-se entre les quals registren una major quantitat d'interposició de denúncies i demandes.

Tot i això, precisament a causa de l'increment de la desocupació, moltes persones que necessiten els serveis d'un lletrat no s'ho poden permetre actualment, en una "barreja" d'augment de litigiositat i de persones que "ja no poden permetre's pagar-ho de la seva butxaca, perquè han canviat les seves circumstàncies econòmiques", ha dit Font.

L'única solució possible en aquests casos és acollir-se a la possibilitat d'accedir a un advocat en torn d'ofici. Una possibilitat a la qual pot acollir-se qualsevol persona que tingui uns ingressos equivalents a menys del doble del salari mínim interprofessional, segons marca la llei.

Per a Font, es veuen especialment abocats a la litigiositat els qui "després d'uns anys de bonança en els quals es van excedir en les seves inversions, sense destinar res a l'estalvi o fer una previsió del que podia passar, ara es troben amb nombroses deutes a les quals no poden fer front a", ha explicat el degà.

NO PUC PAGAR, QUÈ FAIG?

Entre aquest col·lectiu, Joan Font ha destacat a ciutadans que ja no poden pagar la hipoteca o el lloguer de casa seva, o bé, les lletres del seu vehicle de gamma alta. I que "busquen refinançar els seus deutes" abans de resignar-se a perdre els béns adquirits, el que no és factible en tots els casos.

Així, les principals demandes que formulen aquests ciutadans als advocats, quan es dirigeixen a ells pressionats per la situació, són "no puc pagar la hipoteca, què faig?". Preguntes que "no sempre tenen solució, o no la solució que li agradaria sentir al client", ha precisat el màxim responsable del Coaib.

Però la litigiositat també arriba des de l'un altre extrem i, així, després d'una dècada en la qual "a penes" havia reclamacions bancàries per impagats de préstecs --hipotecaris o no--, "hem passat a una notable incidència de reclamacions per part d'entitats financeres", ha explicat Joan Font.

TORNEN ELS DESNONAMENTS

En aquesta línia, des del col·legi oficial també es percep que ara es tornen a donar casos de desnonament per manca de pagament, ja sigui en habitatges hipotecats o en règim de lloguer, que abans "a penes havia", així com reclamacions quantitat, símptomes típics de les èpoques de crisi econòmica.

El món laboral també veu ara incrementada el seu conflictivitat legal, amb una major profusió de reclamacions per acomiadaments, així com altres per impagament de salaris, que "s'estan pujant moltíssim", tot i que, de moment, és impossible establir en quina mesura.