La Fundació Biodiversitat i el CSIC conclouen l'estudi sobre les algues introduïdes a l'arxipèlag de Cabrera

PALMA DE MALLORCA, 25 Ago. (EUROPA PRESS) -

La Fundació Biodiversitat, fundació pública del Govern d'Espanya, dependent del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han treballat conjuntament durant quatre anys en el projecte 'Invasió del Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera per algues introduïdes: dinàmica de la invasió i efectes sobre les comunitats bentòniques', en col·laboració amb l'Organisme Autònom Parcs Nacionals. L'estudi, que està conclòs, analitza els mecanismes d'expansió d'algues invasores en aquest espai protegit.

En un comunicat difós per la Fundació Biodiversitat es detalla que aquest projecte aborda un dels principals problemes de la biodiversitat, que és la invasió d'espècies exòtiques, i avalua els efectes que tenen sobre els hàbitats i les espècies prioritàries i autòctones dels nostres ecosistemes, com és el cas de les praderies de Posidònia oceànica. D' altra banda, posa de manifest el necessitat que es realitzi un especial esforç en la prevenció, ja que l'eradicació d'espècies invasores es mostra com excessivament costosa i complicada, especialment en el mig marí.

L'objectiu d'aquesta iniciativa ha estat determinar la dinàmica d'expansió de tres algues alóctonas invasores, Caulerpa racemosa, Lophocladia lallemandii i Womersleyella setacea al parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera, així com comprovar els seus efectes en les comunitats marines. Així, el CSIC ha estudiat la distribució i l'abundància d'aquestes espècies, a més dels organismes que afavoreixen la seva invasió.

D'aquest projecte es desprèn que la Lophocladia lallemandii es distribueix entre els 5 i 35 metres de profunditat desplaçant a comunitats d'algues fotófilas, d'algues hemiesciáfilas i praderies de Posidònia oceànica. Per part seva, Caulerpa racemosa presenta una més gran biomassa i recobriment entre els 25 i 50 metres de profunditat, afectant negativament als fons detrítics i maërl, el coralígeno i comunitats d'algues hemiesciáfilas. En canvi, la Womersleyella setacea es desenvolupa sempre per sota dels 25 metres, alterant les comunitats de coralígeno i algues hemiesciáfilas.

Una altra dada constatat pels científics que han elaborat aquest estudi és que únicament s'ha observat reproducció sexual en Lophocladia lallemandii, el que afavoreix la seva ràpida expansió i dificulta actualment la posada en marxa de mesures capaces de frenar la seva dispersió. Les altres dues espècies es reprodueixen de manera vegetativa mitjançant la dispersió de petits fragments, de manera que probablement el seu avanç, i especialment en el cas de Caulerpa racemosa, es vegi afavorit per les arts de pesca.

Pel que fa al control d'aquestes espècies per depredadors naturals, s'ha comprovat que l'eriçó de mar comú consumeix Caulerpa racemosa, però no pot controlar l'expansió de l'espècie en zones ja envaïdes. S'ha demostrat que és més efectiu en zones que estan en les fases inicials de colonització. Alhora, l'estudi ha permès constatar que el principal peix herbívor del Mediterrània, la salpa, presenta consums elevats d'aquesta alga,preferint-la sobre altres espècies autòctones, la qual cosa suggereix una possible capacitat de control d'aquesta espècie.