El Govern rep 80 peticions de supressió de barreres arquitectòniques en 2009 valorades en 9,1 milions d'euros

PALMA DE MALLORCA, 28 Abr. (EUROPA PRESS) -

El Govern ha rebut un total de 81 sol·licituds de supressió de barreres arquitectòniques en edificis públics durant el 2009, pressupostades en 9,1 milions d'euros, de manera que es portaran a terme 57 projectes a Mallorca, 5 a Eivissa i 18 a Menorca, que generaran 142 llocs de treball en els pròxims tres anys.

Així ho ha informat al Parlament en resposta a una pregunta formulada per la diputada socialista Maria Torres el conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, qui ha recordat que el 2008, l'executiu ha rebut 62 peticions en la convocatòria de supressió de barreres arquitectòniques feta pel seu departament, davant de les 25 que ha registrat el 2007.

Per contra, ha criticat que durant els tres últims anys de la passada legislatura (2006, 2005 i 2004), l'executiu de Jaume Matas no va portar a terme cap projecte de supressió de barreres arquitectòniques, el que, segons ha assenyalat, va suposar un "retard insalvable" per complir amb allò establert a la Llei d'Accessibilitat aprovada en 1993 i que fixava el 21 de maig del 2008 com data límit perquè tots els espais i edificis de titularitat pública i privada estiguin adaptats arquitectònicament per permetre el seu accés a persones amb mobilitat reduïda i minusvàlids.

"Estem intentant superar el retard, tot i que és molt difícil", ha conclòs el conseller d'Habitatge i Obres Públiques. Precisament, la Associació de Paraplègics i grans minusvàlids (ASPAYM) ha interposat des del juny passat del 2008 un total de 23 denúncies davant dels Ajuntaments de Palma, Marratxí i Campanet per incomplir l'esmentada normativa.

Així, el vicepresident i responsable de l'Àrea d'Accessibilitat d'ASPAYM, Guillem Fullana, ha informat que la majoria de les denúncies anaven dirigides a les entitats financeres Banca March, Banc Santander i Banc Crèdit Balear, així com a diverses farmàcies i supermercats, com Eroski i Mercadona, que no havien eliminat barreres arquitectòniques.

Fullana va revelar que Aspaym ha pres la decisió de traslladar aquesta denúncia davant dels tribunals, després que ni l'Ajuntament de Campanet ni el Consell de Mallorca hagin fet res per eliminar aquesta barrera arquitectònica, si bé ha apuntat que mentre la institució insular no remeti l'expedient a la seva organització, aquesta no podrà tenir dret a la justícia gratuïta.

"15 ANYS DE PACIÈNCIA"

"Hem tingut 15 anys de paciència", va recalcar el vicepresident d'ASPAYM, qui ha advertit que si ni els Ajuntaments, ni els Consells Insulars fan complir la Llei i aposten pel "silenci administratiu", la seva organització acudirà al Tribunal Contenciós Administratiu perquè obligui a les entitats públiques i privades a eliminar les barreres arquitectòniques. En aquest cas, les institucions municipals estarien també obligades a pagar una multa per no haver fet complir la Llei 3/1993 d'Accessibilitat.

Per la seva banda, el director de l'Associació Balear d'Esclerosi Múltiple, Juan Luis Sánchez, ha criticat que cap empresa privada de les Balears compleix la Llei d'Integració de Minusvàlids, que estableix que les companyies amb una plantilla igual o superior als 50 treballadors estan obligades a reservar el 2% de les places per a persones amb discapacitat.

Per contra, ha destacat que les institucions de les illes sí que estan complint aquesta normativa i fins i tot ha recordat que el Govern va ampliar fins a un 5% el percentatge mínim de treballadors amb alguna discapacitat. Tot i això, va lamentar que gairebé cap administració pública té aquest percentatge, a causa de a la dificultat que tenen per formar-se les persones discapacitades, el que moltes vegades, els impedeix accedir a un lloc qualificat, com és el de funcionari.