Un estudi de la Cambra de Comerç considera que hi ha un "clar dèficit" de superfície per a empreses i que la qualitat de l'existent és "diferent"
PALMA DE MALLORCA, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -
Al llarg de tot l'Estat espanyol, totes aquelles empreses que desitgen traslladar la seva activitat de les ciutats als polígons venen els seus locals per comprar una nau i, a més, obtenen alguns beneficis en l'operació. Tot i això, a Mallorca succeeix tot al contrari, com el sòl industrial és més car que l'urbà, aquest trasllat es dificulta enormement i a vegades resulta impossible.
Així va exposar la situació el gerent de la consultora Projectes de Sistemes Estratègics, Jaime Ribot, durant la presentació del 'Estudi sobre el sòl industrial de Mallorca', que va tenir lloc avui a la seu de la Cambra de Comerç, en un acte presidit per la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, en què també va estar present el president de la institució cameral, Joan Gual.
L'informe, elaborat a petició del sector, considera que es dóna un "clar dèficit" de sòl industrial a l'illa, el que col·loca en una "situació més delicada" a l'existent. En especial, en el que es refereix a la seva qualitat, que qualifica de "diferent". I, a més, identifica problemàtiques com la falta de noves promocions, la disseminació dels polígons o l'entrada de les superfícies comercials.
Com propostes de futur, la consultora proposa que la política en aquesta matèria giri entorn de quatre eixos, "aconseguir que tot el terra disponible sigui comercialitzable", "introduir mesures que puguin pal·liar parcialment, com a mínim, la carestia del sòl industrial", "establir noves polítiques de creació un altre cop sòl industrial" i "posar en marxa actuacions encaminades a augmentar i gestionar millor l'oferta", assenyala a l'estudi.
Aquests objectius s'arrivaràn mitjançant una revisió de la "superfície teòrica" del Pla Territorial de Mallorca, l'elaboració d'un "Pla de Desenvolupament del Sòl Industrial", la promoció d'un "Pla de Millora de la Qualitat" dels polígons, així com la definició de "noves figures" per a l'organització del terra no residencial, com polígons mixtos o plataformes logístiques, entre d'altres possibles.
Altres propostes del document apunten a limitar la transformació dels polígons industrials en zones comercials i de serveis, per a la qual cosa, es proposa incloure clàusules especials en els contractes de venda dels solars afectats; aconseguir que la iniciativa privada "participi i dinamitzi" el procés de generació un altre cop terra, i incentivar el "tancament dels polígons no ocupats", definint uns límits mínims per a la resta.
SUBVENCIONS QUANTIOSES
Respecte a les subvencions públiques per incentivar el trasllat de les empreses dels nuclis urbans als polígons industrials, punt que també recull el 'Estudi sobre el sòl industrial de Mallorca', la consellera Vives ha destacat que les existents "poden arribar a quanties importants", de manera que "no són res menyspreables" per a aquelles companyies que busquin reubicar la seva activitat en localitzacions més adequades a les actuals.
Per la seva banda, Gual ha assenyalat que la dificultat per accedir al sòl industrial està provocant el "tancament d'empreses", després de guanyar més venent les seves naus i solars que si continuaran endavant amb la seva activitat. Una pràctica que ha contribuït a encarir aquest tipus de superfícies, fins al punt que ja "no resulta atractiu" per a una firma peninsular o internacional obrir seu a l'illa, ha admès Ribot.
