Els propietaris d'immobles de les Balears són els vuitens que més defrauden a Espanya amb un 51,65% de lloguers no declarats
PALMA DE MALLORCA, 26 Nov. (EUROPA PRESS) -
Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA) estimen que més de la meitat dels lloguers d'habitatges localitzats a Balears escapen al control d'Hisenda. Actualment s'estima que existeixen 28.400 lloguers no declarats a l'arxipèlag, el que representa un 51,65 % sobre el total del parc d'habitatges de les illes, segons l'Informe sobre els Lloguers Submergits a Espanya.
Aquesta xifra, tot i això, es troba per sota de la mitja espanyola, on més de la meitat dels arrendaments d'habitatges localitzats són lloguers submergits. Actualment, es calcula que existeixen més d'un milió de lloguers no declarats al nostre país, cosa que representa el 54% del total del parc d'habitatges llogades.
L'informe de Gestha, elaborat a partir de l'encreuament dels últims dades disponibles de l'Agència Tributària i del Ministeri d'Habitatge, revela que si bé la reforma fiscal aplicada per primera vegada el 2007 va permetre que afloressin 3.169 lloguers submergits a Balears, "el frau a les illes a penes s'ha reduït en 6,93 punts percentuals a l'últim any, al passar del 58,58% al 51,65%".
Els Tècnics d'Hisenda atribueixen aquest "reduït impacte" de la reforma als límits establerts a la mateixa, segons els quals només poden beneficiar-se d'una reducció del 100% del rendiment net aquells propietaris els llogaters dels quals tinguin entre 18 i 35 anys i uns rendiments nets superiors a 7.236,60 euros, és a dir, poc més dels beneficiaris del pla D'Habitatge 2005-2008 i del pla d'emancipació del Ministeri d'Habitatge.
La majoria dels propietaris amb altres llogaters poden reduir la meitat dels seus beneficis a l'Impost de la Renda, com en anys anteriors.
Alhora, denuncien que, tres anys després de l'entrada en vigor de la Llei de Prevenció del Frau Fiscal, l'Agència Tributària no ha aprovat encara la norma que permetria l'aplicació efectiva de la seva "mesura estrella", que obligava a les companyies subministradores d'energia elèctrica, aigua i gas a facilitar els consums de tots els habitatges, amb la finalitat de permetre la identificació dels immobles que, estant aparentment desocupats, amaguen realment una lloguer submergit.
UNES RENDES OCULTES DE MÉS DE 78 MILIONS D'EUROS ANUALS A BALEARS
D'altra banda, l'estudi dels Tècnics xifra en més de 78 milions d'euros les rendes submergides derivades de l'arrendament d'habitatge a Balears, calculades tenint en compte les reduccions aplicables (excloent d'aquest còmput els lloguers relacionats amb garatges, locals, solars, oficines i altres immobles similars).
Aquesta quantia defraudada a les Illes suposa un 3,19% sobre el total nacional, que puja a 2.450 milions d'euros anuals les rendes submergides derivades de l'arrendament d'habitatge, calculades amb les reduccions aplicables (excloent d'aquest còmput els lloguers relacionats amb garatges, locals, solars, oficines i altres immobles similars).
D'altra banda, segons l'estudi, els propietaris d'immobles de les Balears són els vuitens que més defrauden a Espanya amb un 51,65% de lloguers no declarats. Els propietaris que més defrauden són els andalusos (74,29%), extremenys (69,80%) i canaris (64,51%).
Per contra, el comportament fiscal més exemplar es localitza a Aragó, on només el 16,27% dels lloguers escapen del control del Fisc. Alhora, les comunitats de La Rioja i Castella i Lleó presenten una consciència fiscal menys laxa que la resta d'Espanya, amb xifres de pisos no declarats del 16,71% i del 36,31% respectivament.
CATALUNYA, ANDALUSIA I MADRID, LES QUE TENEN MÉS LLOGUERS SUBMERGITS
Per zones geogràfiques, l'informe de Gestha assenyala que més de dos terços dels habitatges llogats els arrendaments dels quals no estan declarats (un 68% del total) es concentra a Catalunya, Andalusia, i Madrid, mentre que les comunitats autònomes de La Rioja, Cantàbria i Aragó són les que menys arrendaments il·legals presenten.
En el referent a la quantia defraudada, la Comunitat Catalana lidera el rànquing nacional amb més de 740 milions d'euros anuals de rendes no declarades per arrendament d'habitatge, seguida de les Comunitats de Madrid i Andalusia, amb 709,7 i 404,4 milions d'euros, respectivament. A l'Arxipèlag Canari el frau estimat en lloguers d'habitatge és de 148,6 milions d'euros, mentre que a la Comunitat Valenciana i a Balears puja a 123,6 i 78,3 milions d'euros cada any, respectivament.
