UPyD demana a l'Ajuntament de Palma "major precisió conceptual i normativa" en l'Ordenança del botellot

PALMA DE MALLORCA, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -

Unión, Progreso i Democracia (UPyD) va presentar el mes d'agost passat un escrit d'al·legacions a l'Ordenança reguladora del foment del civisme i la convivència ciutadana en els espais públics, més coneguda com a Ordenança del botellot, per sol·licitar "major precisió conceptual i normativa".

Les al·legacions se centren especialment a l'apartat que estableix la responsabilitat dels pares pels incompliments de les obligacions imposades per l'Ordenança pels menors al seu càrrec. UPyD considera que existeix "falta de cobertura legal que permeti l'esmentada derivació de responsabilitat", ha assenyalat en un comunicat el portaveu del partit a Palma, Àngel Saiz Núñez.

Aquesta formació política considera necessari regular aquest fenomen i sancionar les conductes incíviques. Tot i això, ha apuntat que la derivació de responsabilitat per l'incompliment de l'ordenança "és treball del Parlament, que deu regular-la per Llei". En aquest sentit, ha assegurat que "no pot fer-se mitjançant ordenança municipal, perquè les sancions serien anul·lables."

"Actualment, si uns nens trenquen un vidre mentre juguen a futbol en la via pública, el pare ha de pagar els danys produïts conforme al Codi Civil, independentment que estigui permesa o prohibida la seva pràctica. El pare, tot i això, no és responsable de la sanció que a més s'imposés al menor si estigués prohibit jugar, en base al principi constitucional de personalitat de la sanció", ha posat com a exemple Saiz.

UPyD ha afegit que el Tribunal Constitucional en els aspectes generals, i diverses sentències de tribunals superiors autonòmics en cas d'ordenances similars, "deixen clares aquestes qüestions".

Per aquesta raó, el partit ha sol·licitat a l'alcaldessa de Palma [Aina] Calvo, "que estalviï al ciutadà el calvari de recursos que produiria aquesta disposició incorrecta de l'ordenança".

UPYD veu alhora "desproporcionada" l'entitat d'algunes sancions i "subjectiva, si no arbitrària" la tipificació d'algunes infraccions. "La magnitud de les sancions (de 750 a 3.000 euros per a les faltes greus i molt greus enumerades en l'Ordenança, les lleus ni les relaciona) és tan desproporcionada que tal sembla que els nostres representants creuen que el comú de la població percep sous similars als seus", ha continuat Saiz.

Així, ha posat com a exemple que l'Ordenança considera com una infracció "molt greu" (de 1.500 a 3.000 euros) "la denigració per als vianants o altres persones usuàries dels espais públics com a resultat de l'exteriorització del consum de begudes alcohòliques o altres drogues". En aquest cas, ha matisat que "com la infracció consisteix en el denigrat que es sent l'espectador, la subjectivitat de la infracció i la possible arbitrarietat en la seva aplicació queden clamoroses".