Balears amplia fins a 300 milions d'euros l'emissió de deute públic

PALMA DE MALLORCA, 25 Ene. (EUROPA PRESS) -


   El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha anunciat avui que el Govern emetrà 100 milions d'euros més de deute públic per a inversors minoristes, fins a arribar a la xifra de 300 milions, després que aquest dilluns es vengués la meitat dels 200 milions posats a la venda, amb la finalitat de pal·liar la restricció de crèdit per part de les entitats financeres.

   En un recés de les jornades parlamentàries del grup socialista, Manera ha recordat que l'Executiu no emetrà més de 300 milions d'euros de deute públic, tot i que la Comunitat té permís per endeutar-se en 371 milions d'euros, de manera que els 71 milions restants es refinançaran a través dels mecanismes convencionals.

   Manera, que ha revelat que ell ha comprat personalment bons de deute, ha recalcat que amb aquest mètode de finançar l'endeutament de les illes, es garantirà el pagament de les inversions públiques del 2010, tenint en compte que "es cobriran les pòlisses a curt termini que teníem ara mateix, de manera que a més d'assegurar-nos els pagaments, activem l'economia i cream una major activitat en el nostre teixit productiu.

   El conseller ha subratllat que el Govern va decidir emetre deute públic de manera "tan fulminant", pel que Balears ha volgut ser la primera Comunitat que ho fes en 2011 per poder col·locar el deute "sense dificultats".

   En aquesta línia, ha estimat que el Govern "ha encertat" en la seva decisió, tenint en compte que el primer dia en el qual es podia comprar els bons de deute, "ja teníem col·locada la meitat a les 14.00 hores d'aquest dilluns", de manera que, segons la seva opinió, ha estat una sortida "molt espectacular per a les entitats col·locadores de deute i per a l'estalviador que ha vist en això un producte interessant".

   "Si fem una previsió en funció del que ha estat aquest dilluns, no és exagerat pensar que haurem d'emetre 100 milions d'euros més fins a arribar als 300 milions", ha asseverat el conseller d'Economia i Hisenda.

   Concretament, l'import mínim de les peticions és de 1.000 euros, i el màxim de dos milions d'euros per persona, incloent les peticions individuals o en cotitularitat. A més, l'emissió té un interès fix del 4,7630% (366 dies), amb un TAE del 4,75%.

   Els bons estan dirigits a persones físiques o jurídiques amb la consideració d'inversions minoristes, de manera que queden excloses les empreses d'inversió, les entitats de crèdit (menys les entitats col·locadores), les asseguradores, els fons d'inversió i els de pensions, així com les seves societats gestores.

EL CANVI D'OPINIÓ DEL GOVERN

   Després de preguntar-li pel canvi d'opinió de l'Executiu balear que, al principi, va rebutjar la possibilitat d'emular a Catalunya en l'emissió de bons públics de deute, Manera ha indicat que quan l'esmentada Comunitat va adoptar aquesta decisió el setembre o octubre de l'any passat, l'arxipèlag aconseguia col·locar el seu deute públic en unes condicions "molt favorables".

   Així, ha apuntat que durant el 2009, el Govern va aconseguir col·locar un deute públic de 900 milions d'euros a un 2 o un 3% d'interès "sense dificultats insalvables". "El problema de Catalunya era que tenia tot el seu paper ja col·locat i el seu conseller d'Economia havia estat al Japó i París buscant noves institucions financeres i no trobava a ningú que li deixés crèdit al mercat obert, de manera que davant d'aquesta restricció creditícia, va optar pels bons", ha explicat.

   Manera ha recordat que en els dos o tres últims mesos, el mercat de crèdit convencional s'està "tancant", el que genera "enormes dificultats per a les administracions públiques", fins al punt que l'Administració General de l'Estat "està sortint a vendre deute públic i l'està pagant en alguns casos en un 5%" d'interès.

   "Davant d'aquesta situació, hem repensat aquest instrument i ara que sí que tenim dificultats severes per col·locar al mercat convencional el nostre deute públic, hem decidit explorar la via de la inversió privada", ha assegurat el conseller, qui ha apuntat que altres Comunitats estan analitzant fer el mateix, perquè tenen les "mateixes dificultats".

   Tot i això, ha puntualitzat que només podran fer-ho aquelles regions que tenen permís d'endeutament, com Balears, perquè estan complint els objectius de dèficit públic, de manera que, segons ha recordat, queden excloses "Catalunya, Múrcia i Castella-la Manxa".