El Parlament pren en consideració la Llei de l'Habitatge que serà aprovada el pròxim 6 de maig

El PP insisteix en què la normativa no ha de preveure "excepcions" per cap municipi perquè considera que tots els Ajuntaments han de tenir "igualtat de tracte"

PALMA DE MALLORCA, 29 d'abril (EUROPA PRESS)

El Parlament va aprovar avui per assentiment la presa en consideració de la Proposició de Llei de l'Habitatge, que serà aprovada per unanimitat el pròxim 6 de maig en el Ple de la Cambra autonòmica, després de l'acord a què totes les formacions polítiques van arribar el passat 16 d'abril entorn d'aquesta normativa, que permetrà el Govern construir 5.000 pisos de protecció oficial durant aquesta legislatura.

Durant el ple, els parlamentaris del PP, PSIB, UM, Bloc i Grup Mixt van expressar la seva satisfacció pel consens aconseguit a la Llei de l'Habitatge, si bé el dirigent popular Antoni Pastor va tornar a insistir en la necessitat de què aquesta normativa garanteixi "l'equilibri territorial", oposant-se així que Palma sigui l'únic municipi que pugui créixer més enllà dels límits marcats pel Pla Territorial de Mallorca, tot i que va dir que "no discutirà la legitimitat d'un consistori a defensar els seus interessos".

Així, Pastor va manifestar que el seu grup aposta per la "igualtat de tracte" per tots els Ajuntaments, perquè, segons va subratllar, "tots són igual d'importants". Alhora, va considerar que abans que s'aprovi definitivament la Llei de l'Habitatge, s'haurien de "corregir" alguns aspectes, amb la finalitat de què s'estableixi un "règim especial per als sòls urbans no consolidats i els urbanitzables", ja que, segons la seva opinió, serien els "més atractius per construir pisos protegits i evitar el consum del sòl rústic". "Primer cal consumir tot el sòl urbà, sempre que siguem capaços de fer un pla d'equipaments", va sentenciar.

Per la seva banda, el portaveu socialista, Antoni Diéguez va remarcar que el seu grup "no ha posat cap dificultat" per aconseguir acords entorn a aquesta Llei i, en aquest sentit, va afirmar que "si d'alguna cosa està orgullós" el seu partit és que "va fer el possible perquè s'aconseguís un consens" entre totes les formacions polítiques.

"Som conscients de què cada consens implica una renúncia, però el PSIB és un partit de govern i arribarem a tots els acords necessaris i imprescindibles per aconseguir habitatge a preus assequibles ja", va afegir.

Diéguez va assenyalar que malgrat els "obstacles" que han existit per aconseguir la unanimitat, finament, ha estat possible l'acord i, en aquesta línia, va destacar que la prioritat del conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, "no era aprovar la Llei com més aviat, sinó amb el màxim suport".

Tot i això, ha reconegut que el mateix dia de signar l'acord entre tots els grups hi va haver els seus "més i els seus menys", referint-se així a què a l'últim moment es va eliminar el punt de la normativa que permetia a Palma superar els límits de creixement establerts en el PTM, a causa que el Bloc es va oposar a la proposta realitzada pel PP, mitjançant la qual plantejava que si la capital balear podia créixer urbanísticament més enllà del marcat en el PTM, també ho poguessin fer la resta de municipis de les Balears.

"DISPUTES ENTRE ELS MEMBRES DEL PACTE"

En aquesta línia, Pastor va atribuir a les "disputes entre els membres del Pacte" la impossibilitat d'incloure a la Llei un punt que assenyalés que tots els municipis poden créixer per sobre d'allò establert en el PTM, mentre que, d'altra banda, va destacar que gràcies a les aportacions del seu grup, s'ha aconseguit un "major protagonisme" dels Ajuntaments, a causa que podran intervenir en les decisions sobre quins són els solars més adequats per comprar i podran presentar informes vinculants en el planejament provisional i definitiu.

El portaveu de UM, Bartomeu Vicens, va recalcar que aquesta Llei s'aprovarà definitivament amb la unanimitat de tots els grups i per sobre de les "demagògies i interessos partidistes" i, així, ha reconegut el treball realitzat per Carboner, qui des del primer moment, es va enfrontar a una situació "complicada" i, per tant, va haver de superar una "autèntica cursa d'obstacles amb dificultats incloses"

Vicens va ressaltar que el Govern va impulsar aquesta normativa en compliment de les seves "obligacions constitucionals i estatutàries de facilitar l'exercici real i efectiu de l'accés a un habitatge per tots els ciutadans" i, d'altra banda, va remarcar que totes les formacions polítiques s'han vist obligades a fer "renúncies per fomentar l'interès general".

REVISIÓ DELS PLANS TERRITORIALS

El parlamentari del Bloc, Miquel Ángel Llauger, va estimar "raonable" revisar els Plans Territorials Insulars en funció de les necessitats dels diferents municipis en matèria d'habitatge, sempre que aquestes reformes impliquin "més proteccionisme" del territori i el medi ambient.

Així, es va oposar a les "excepcions" en determinats municipis, referint-se així a la possibilitat de què el consistori de Palma sol·liciti al Parlament que aquesta població pugui créixer més enllà dels límits marcats pel PTM.

D'altra banda, Llauger va remarcar que la nova Llei de l'Habitatge intentarà que Balears deixi d'estar "a la cua de l'Estat" en matèria d'habitatges protegits, en enregistrar 0,4 HPO per cada 1.000 habitants, si bé va indicar que a més d'aquesta normativa, s'han de posar en marxa polítiques que facin sortir al mercat els 80.000 pisos buits existents a Balears.

Finalment, el parlamentari del Grup Mixt, Josep Mayans, va recalcar que els municipis de Formentera estaran "vigilants" per conèixer com acaba la demanda de l'Ajuntament de Palma sobre la possibilitat que pugui créixer per sobre del que marca el PTM, mentre que la dirigent del Grup Mixt Marian Suárez va expressar la seva "seguretat" de què la Llei d'Habitatge permetrà construir "milers de pisos a preus assequibles contribuint, a més, a la sostenibilitat ambiental i territorial".

EL PARLAMENT ESPERA L'INFORME DE CORT

La Llei, que s'aprovarà el pròxim 6 de maig, impedirà la construcció de pisos en el sòl rústic situat en les àrees d'harmonització (ATA), preveient així la proposta del PP aprovada per unanimitat al Consell de Mallorca, de manera que aquesta normativa, tal com va exigir UM durant el període de negociació, limitarà la urbanització als sòls urbans i urbanitzables i, en última instància, al sòl rústic situat en les àrees de transició de creixement (ATC), previstes en el PTM.

El Parlament està a l'espera que l'Ajuntament de Palma li remeti un informe amb al·legacions, després de què ahir, l'absència del portaveu de UM, Miquel Nadal, i l'abstenció del PP impedissin que el ple del consistori debatés amb caràcter d'urgència la proposta que, al principi, comptava amb el consens de tots els grups municipals, mitjançant la qual preveia que es pugués superar el límit de creixement previst en el Pla Territorial de Mallorca, una vegada s'esgoti la possibilitat de construir en sòl urbà i urbanitzable pel seu destí exclusiu a habitatges de protecció pública.