AMPL.- La CAEB espera tancar l'any 2011 amb un creixement del PIB d'al voltant de l'1%

PALMA DE MALLORCA, 20 Jul. (EUROPA PRESS) -

La Confederació d'Associacions d'Empreses de Balears (CAEB) pronostica tancar l'exercici 2011 amb un creixement del PIB de sobre el 0,9% i l'1%, després d'haver registrat un creixement del 0,7% durant el primer semestre, la primera taxa positiva que experimenta en aquest període l'economia balear en els últims exercicis.

Així ho ha informat el president de CAEB, Josep Oliver, durant la presentació de l'informe de conjuntura econòmica corresponent al primer semestre de l'any, on ha destacat la dificultat de fer previsions ja que es "està parlant de dècimes" i ha assenyalat que serà alguna cosa que dependrà de com vagi aquest mes de juliol. En qualsevol cas, Oliver ha precisat que el "més probable" és que el 2011 tanqui amb una xifra "millor" que l'obtinguda en el primer semestre, tenint en compte que l'economia es veurà beneficiada pels resultats de la temporada turística alta.

En aquest sentit, ha apuntat que el tercer trimestre "segurament serà bo" perquè inclou els mesos de la temporada turística i, en relació amb el quart, ha indicat no tenir "cap intuïció" que li faci preveure que "vagi a ser pitjor que els quarts trimestres dels anys que venim passant".

Així les coses, Oliver ha advertit que una anàlisi "realista" de la situació econòmica condueix a afirmar que la recuperació de l'economia "no arribarà fins al 2014". Fins a aquest any, l'economia millorarà de manera progressiva, però hauran de passar més de dos exercicis perquè "la situació de les empreses i de les finances autonòmiques puguin estar més normalitzades".

En relació amb l'augment del 0,7% del primer semestre, suposa la primera taxa positiva obtinguda els últims anys en aquest mateix període, després dels descensos del -3,8% i -1,2% experimentats en els anys 2009 i 2010.

MILLOR COMPORTAMENT: LES PITIÜSES

Aquesta estimació del 0,7% del PIB és del 0,6% a Mallorca, del 0,4% a Menorca i de l'1,9% a les Pitiüses. Així, mentre Eivissa i Formentera experimenten un creixement notable del seu PIB, la resta d'illes creixen a ritmes més moderats.

Aquestes taxes positives es deuen a la recuperació del sector exterior, especialment a la millora en l'arribada de turistes internacionals. A més, aquesta redunda de manera positiva en el sector serveis, que creix un 1,5%.

Per la seva contra, el l'agricultura baixa un -0,4%, la indústria un -0,3% i un -4,3% la construcció, el sector que presenta una major contracció seguint amb la tònica habitual des del començament de la crisi econòmica.

Tot i la lleugera millora econòmica, aquesta no s'ha traslladat al consum privat i a excepció de l'Índex de Confiança, que presenta expectatives futures, tots els indicadors presenten una contracció de la seva activitat. Així, l'IPC baixa un -2,4%, les carns en Mercapalma un -4,8% i la matriculació de vehicles un -6,2%.

D'altra banda, el sector exterior de béns de consum millora ja que, malgrat que es redueixen les importacions un -26%, augmenten un 40,7% les exportacions.

"SIGNES DIVERSOS" EN INVERSIÓ PRODUCTIVA

Des del punt de vista de la inversió productiva, hi ha "signes diversos" ja que els indicadors que recullen la inversió no-residencial presenten dades positives com el 6,5% d'augment de la Producció de Béns d'Equip o el 4,7% de les matriculacions de vehicles industrials; mentre que les transmissions patrimonials es redueixen un -6,5%.

L'informe posa èmfasi que, a excepció dels serveis turístics, els indicadors dels quatre sectors d'activitat presenten descensos. Així, hi ha baixades en l'afiliació del sector agrícola, industrial i de la producció agrícola, si bé millora un 1,7% el de producció industrial.

En relació amb la construcció, presenta xifres negatives a tots els seus indicadors, amb descensos del -47,4% en licitació oficial, del -41,1% en el pressupost dels projectes visats, del -15,5% en la compravenda d'habitatge nou, del -8,6% en els metres quadrats d'habitatges visades, del -17,1% en els habitatges visades i del -12% en el nombre d'afiliats a la Seguretat Social en aquest sector.

D'altra banda, els indicadors dels serveis de mercat presentaven una lleugera milloraria en relació amb els obtinguts el juny del 2010. Així, la debilitat del consum privat es manifesta a l'Índex de Vendes de Comerç Minorista i en el volum de mercaderies transportades per via marítima disminueixen un -2 i un -1,1%.

Tot i això, gràcies a la recuperació dels mercats emissors de turistes internacionals hi ha altres indicadors amb augments com el trànsit aeri de passatgers i el volum de negoci.

BAIXEN ELS TURISTES ALEMANYS

Així, el nombre de turistes per via aèria s'incrementa en un 8,2% i, mentre es recuperen els procedents del Regne Unit i d'altres països europeus com França, Suïssa, Itàlia o Holanda, disminueixen al voltant d'un -15% els alemanys. A més, el nombre de pernoctacions hoteleres per turistes estrangers creix un 11,4%, si bé disminueix un 5,7% l'estada mitjana, fins a 7,4 dies.

Pel que fa al nombre d'afiliats a la Seguretat Social, Oliver ha recordat que a final de juny havia 456.219 persones, fet que suposa un increment anual del 0,1%. Així, en contrast amb el que passa a Espanya, es produeix un moderat ascens, el que reflecteix "un canvi en la tendència de la feina", reflecteix l'informe.

Mentrestant, el nombre de desocupats es redueix un -3,3% en relació amb juny del 2010 i la taxa d'atur presenta uns resultats millors que els reflectits a la resta del país, si bé han augmentat els desocupats sense treball passat.

Pel que fa al sector financer, els dipòsits bancaris segueixen una tendència creixent (+2,3%), mentre que els crèdits bancaris inicien una tendència negativa del -1,1%. Segons la CAEB, per cada euro dipositat, les entitats financeres concedeixen 2,25 euros en crèdits.

DEUTE DE BALEARS

En relació amb el deute en la comunitat, Oliver ha admès que aquesta ha "pujat de manera impressionant i preocupant". En concret, sense considerar els Consells i els ajuntaments, el nivell de deute puja a 5.068 milions d'euros mentre que el dèficit públic generat durant el primer trimestre ha estat de 326 milions d'euros.

Preguntat per la situació del mercat financer a nivell estatal, Oliver ha indicat que aquest dimarts Espanya va col·locar el seu deute "sense massa dificultats" i ha considerat que Balears "no deuria veure's afectada" després de ser una comunitat "relativament petita" en què les transferències que han de fer-se no "desestabilitzaran" les finances de l'Estat, així com perquè les illes depenen també de les economies estrangeres.

Oliver ha remarcat la importància de l'obra pública i, en aquest sentit, ha posat èmfasi en les que procedeixen de l'Estat, que "deurien respectar-se i fer-se". Tot i això, ha titllat de "preocupant" que cada vegada hi hagi "menys fons estructurals europeus".

HAURÀ "COMPLICACIONS" SI NO ES PAGA ALS PROVEÏDORS

En un altre ordre de coses, la gerent de la CAEB, Isabel Guitart, ha admès que podria haver "complicacions" en el cas que el Govern no pagués als proveïdors a final d'any, ha afirmat preguntada per la possibilitat que aquestes empreses tanquessin.

A més, Guitart ha remarcat la importància que les empreses puguin conèixer quan van a poder cobrar. "El fet important és que l'empresa tingui seguretat de quina data va a poder cobrar. Fins ara havia total incertesa".

En aquest sentit, Oliver ha recordat que l'executiu balear plantejarà un pla d'emergència per "complir totes aquestes qüestions" i ha considerat "absolutament indispensable" que les empreses amb les quals hi ha deutes puguin regularitzar la seva situació ja que, en cas contrari, "no podran complir amb els seus treballadors i serà catastròfic".