AMPL.- L'Executiu vol negociar amb PP i UM l'Avantprojecte de Llei d'IB3 abans d'aprovar-lo al Consell de Govern

PALMA DE MALLORCA, 12 Mar. (EUROPA PRESS) -

L'Executiu balear vol negociar amb PP i UM l'Avantprojecte de Llei de l'ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, raó per la qual, avui no ho ha aprovat el Consell de Govern, tal com estava previst, ja que, segons ha explicat el conseller de presidència, Albert Moragues, es pretén que durant la setmana que ve, les formacions de l'oposició, que ja tenen el text, plantegin les seves propostes de modificació.

Després de la reunió del Consell de Govern, Moragues ha afirmat que per "dificultats d'agenda" del PP i UM ha estat impossible celebrar durant aquesta setmana reunions per negociar l'esmentada normativa al que hi ha afegir el viatge del president del Govern, Francesc Antich, a la fira turística de Berlín, pel que ha dit que aquesta Llei no s'aprovarà fins que l'Executiu no mantingui un "contacte polític" amb les dues formacions perquè proposin les seves modificacions i el Govern les estudiï".

D'altra banda, ha reconegut que aquesta normativa, que s'aprovarà en una o dues setmanes, no regularà el nou model d'IB-3, pel que fa a l'externalització o no dels seus serveis informatius i programes, sinó que aquest es desenvoluparà en "reglaments", tenint en compte que són "molt més fàcils de modificar".

Alhora, Moragues ha apuntat la possibilitat que el nou model de l'ens públic, que, de moment, queda posposat per a futures negociacions, estigui desenvolupat en la futura Llei Audiovisual per a aprovació de la qual encara no hi ha cap termini, ja que, segons ha assenyalat, l'Executiu només s'ha marcat com a prioritat aprovar durant aquesta legislatura totes aquelles normatives previstes en el nou Estatut d'Autonomia de les Balears.

D'altra banda, ha indicat que el Consell de Mallorca va remetre a l'executiu balear, abans que s'expulsés als càrrecs executius de UM de les dues institucions, un text signat pel PSIB, UM i Bloc perquè els canals de televisió públics insulars, com Televisió de Mallorca, es federessin i es convertissin en el segon canal d'IB-3.

Tot i això, Moragues ha dit que això "no és prioritari ni urgent", ja que, en primer lloc, "cal resoldre la importància del model i el seu finançament, ja que possiblement, aquesta és la part més important per als ciutadans".

MAJORIA QUALIFICADA PER ELEGIR AL NOU DIRECTOR

Respecte a la futura Llei d'IB-3, ha recordat que l'avantprojecte estableix que l'elecció del director general de l'ens públic haurà de ser escollit per una majoria qualificada del Parlament (dos terços dels diputats) i, en cas de no aconseguir-se, els grups parlamentaris tindrien un termini de quatre mesos per plantejar el nom d'una persona que assumís aquest càrrec i que hauria de ser elegit en la Cambra amb majoria absoluta (la meitat dels parlamentaris més un).

En aquest cas, els grups haurien de proposar en el citat termini el nom d'una persona, integrant del Consell de Direcció d'IB-3, format per nou membres, amb la finalitat d'impedir que "succeeixi com en altres òrgans públics, on queda tot parat" perquè no hi ha consens per elegir a la persona que els dirigeixi, referint-se així indirectament al Síndic de Greuges de les Balears, que encara no ha estat nomenat al requerir per a això el suport dels dos terços de la Cambra.

Moragues ha precisat que fins que no entri en vigor la nova Llei, en el cas que dimitís l'actual director d'IB-3, Antoni Martorell, caldria elegir a un nou a través de la normativa actual, segons la qual, el Govern podria proposar directament a una persona sense necessitat que sigui elegida en la Cambra autonòmica, tal com ha passat amb l'ex-directora de l'ens públic, Maria Umbert, nomenada per l'executiu de Jaume Matas.

Es dóna la circumstància que el Govern de Francesc Antich va optar de manera voluntària a començaments de legislatura perquè el director de la ràdio i televisió públiques de les Balears fos elegit per una majoria absoluta del Parlament, tot i que no estava obligat per cap Llei, amb la finalitat d'aconseguir que aquest mitjà de comunicació sigui el "tots els ciutadans".

Concretament, l'avantprojecte de Llei d'IB-3 estableix que el Parlament no només elegirà amb majoria qualificada al nou director de l'ens, sinó també el Consell de Direcció, que estarà compost per nou experts de "reconegut prestigi i un currículum de, com a mínim, tres anys en llocs de responsabilitat".

D'altra banda, preveu que la Cambra balear aprovarà el mandat marc per a IB-3, mitjançant el qual es concretarà el programa d'acció que haurà de tenir l'ens públic durant aquest termini. A partir d'ell, l'executiu balear signarà amb la Direcció d'IB-3 un contracte programa per a un termini de tres anys, mitjançant el qual el Govern es compromet a un finançament concreta per a la ràdio i televisió públiques de les Balears, així com a fer un seguiment que IB-3 compleix amb les tasques de servei públic encomanades pel Parlament.