Consell.- Balears sol·licitarà adherir-se a una carta europea de regions lliures de cultius transgènics

PALMA DE MALLORCA 29 Ene. (EUROPA PRESS) -

El Govern sol·licitarà l'adhesió com regió a la carta de Florència en contra de la coexistència entre els cultius transgènics i els convencionals o ecològics i adherir-se, així, a la Xarxa Europea de Regions Lliures de Transgènics, que ja està composta per 51 territoris, Menorca entre els quals hi ha.

En roda de premsa posterior al Consell de Govern en què aquest acord ha estat adoptat, la portaveu de l'executiu balear, Joana Barceló, ha assenyalat que es tracta "d'un pas més" donat per la comunitat per garantir la supervivència dels cultius tradicionals i ecològics, així com la biodiversitat i la seguretat alimentària.

Aquesta adhesió a la Carta de Florència es produeix després que el 2007 el Parlament aprovés la declaració de territori lliure de transgènics i aquesta mateixa setmana la plataforma Mallorca Lliure de Transgènics critiqués el "silenci sospitós" per part de la Conselleria d'Agricultura i Pesca davant de les 92 hectàrees de cultiu transgènic que hi ha hagut l'any passat a l'illa.

A més, de les 51 regions que han acceptat la carta, Europa té 260 regions i 4.500 municipis que han declarat que no aposten per una agricultura amb cultius transgènics -Balears ho va fer el 2007-.

L'adhesió a la carta de Florència implica una posició contra la coexistència d'Organismes Genèticament Modificats (OGM) i cultius convencionals i ecològics, així com el compromís de treballar per conservar l'actual biodiversitat dels cultius i fomentar l'estudi i control dels transgènics.

Barceló ha remarcat l'any passat el Govern va crear un registre de transgènics, que s'elabora d'acord amb la sol·licitud que fa el pagès per sembrar el blat de moro transgènic (únic cultiu permès actualment). Així, cal informar obligatòriament, a través d'un formulari, sobre el nombre de polígon, parcel·la, superfície i varietat transgènica. Actualment aquest registre comptabilitza 22,8 hectàrees de blat de moro transgènic a Balears.

No comunicar la sembra d'OGM o fer-ho sense seguir les normes de seguretat, suposa diversos tipus de sancions, que poden arribar a 300.000 euros i el tancament parcial o total de l'activitat, en el cas de les sancions greus. A més, les molt greus poden anar des dels 300.000 a 1,2 milions d'euros per comercialitzar sense autorització administrativa o no informar a l'administració sobre les alteracions genètiques.