La despesa pública sanitària per persona és menor en les comunitats amb major pes de la sanitat privada

MADRID, 2 Feb. (EUROPA PRESS) -

La despesa sanitària pública per persona és menor en aquelles comunitats autònomes amb major penetració de la sanitat privada, segons destaca l'Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS), basant-se les dades dels pressupostos sanitari autonòmics per ciutadà publicats fa poc.

És el cas de Madrid, Catalunya i Balears, on el percentatge de penetració de l'assegurança privada és superior al 25 %, mentre que a l'altre costat se situen comunitats com Astúries o Extremadura, el pressupost sanitari públic per càpita de les quals està entre els més alts i on la sanitat privada està poc implantada, afirma l'entitat.

"Aquestes dades posen una vegada més de manifest que la planificació del sistema sanitari hauria de tenir la totalitat dels recursos, públics i privats, aprofitant i potenciant així l'esforç dels usuaris del sistema privat que paguen un complement per la seva salut", afirma el secretari general IDIS, Juan Abarca Cidón.

Segons assenyala, en el moment actual no es pot fer una previsió real de la despesa en sanitat que demanda cada ciutadà sense tenir en compte la despesa que es genera a través de la sanitat privada, tenint en compte que l'aportació de la sanitat privada és pròxima al 30 %.

Segons l'opinió de l'entitat, el sistema sanitari públic és un model de referència per les seves condicions d'universalitat i equitat que es recolza de manera fonamental en el copagament voluntari que realitzen vuit milions d'usuaris.

"El desenvolupament de la medicina en el moment actual, que ha arribat fins i tot a la personalització dels diagnòstics i tractaments, fa que no sigui possible garantir totes les prestacions per a tot el món si no fos perquè existeix vuit milions d'usuaris i les seves famílies que voluntàriament paguen un suplement i se surten del sistema sanitari públic", afirma.

"Afavorir la promoció de l'assegurança privada amb iniciatives com la desgravació fiscal contribuiria a descarregar econòmicament a un sistema sanitari públic la viabilitat del qual s'està qüestionant de manera important", subratlla Cidón, que recorda que aquests milions d'usuaris no consumeixen recursos de la sanitat pública, el que es tradueix en una descàrrega financera per al sistema que els experts estimen en uns 1.500 euros per persona i any.