PALMA DE MALLORCA, 29 Jun. (EUROPA PRESS) -
Les illes d'Eivissa i Formentera són el primer territori de l'arxipèlag balear economia de les quals creix des del començament de la crisi, amb un augment del 0,3% en el primer trimestre del 2010 en relació amb el quart trimestre del 2009. Per contra, el conjunt de les illes ha experimentat un creixement negatiu del -0,3%, i han estat Menorca la més afectada (-0,8%), seguida de Mallorca (-0,4%).
Així ho revela l'informe sobre la situació econòmica de les Balears presentat avui a la Taula de seguiment de l'Economia balear pel conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, qui ha remarcat que si durant el segon trimestre del 2010 les illes d'Eivissa i Formentera mantenen un creixement positiu es podrà afirmar que "tècnicament les illes Pitiüses han sortit de la recessió", pel que ha matisat que, fins aleshores, no es podrà parlar dels primers 'brots verds', sinó d'un "repunt" de l'economia.
El conseller va atribuir aquest bon comportament de l'economia en les dues illes al dinamisme del sector serveis a les Pitiüses i a la importància que ha tingut la inversió pública feta a Eivissa i Formentera per part de les administracions central i autonòmica i els Consells Insulars, a la qual s'ha sumat el sector empresarial, que amb la seva inversió també ha contribuït, ha dit, a fer possible aquest creixement.
En el cas de Menorca, el conseller ha explicat que aquest creixement no s'ha donat a causa de la seva aposta i dependència de l'"economia industrial", mentre que a Mallorca ha indicat que és més difícil que tingui un creixement positiu a causa que la seva dimensió demogràfica i econòmica és molt més "potent". El conseller ha precisat que a Mallorca, malgrat que el sector de les noves tecnologies està tenint una evolució en positiu, la construcció continua llastant el creixement del PIB.
En el sector serveis, en canvi, continua havent una "diversificació enorme". Tot i això, ha advertit que si no hagués estat per la "decidida inversió pública", ara mateix, la taxa d'atur de les Balears, que se situa en un 19,4%, arribaria a 4 o 5 punts més.
En aquest sentit, malgrat l'increment de l'economia experimentat a les Pitiüses, Manera ha insistit que el Govern manté la previsió de creixement negatiu en el conjunt de la comunitat d'un -0,9%, respecte del -0,3 % previst a nivell nacional, i ha reconegut que les mesures per reduir el dèficit públic, mitjançant les que s'aconseguirà un estalvi de 103 milions d'euros, "endarreriran la inversió d'aquesta situació".
Tot i això, ha apuntat que a Balears, s'ha "alentit" la caiguda interanual del creixement de l'economia, de manera que en el primer trimestre s'ha situat al -2,7%, respecte del -3,2 % dels últims tres mesos del 2009.
Aquesta situació es reflecteix, sobretot, en el sector serveis, que va experimentar entre gener i març un creixement negatiu del -1,9%, respecte al mateix període del 2009, respecte del -2,4% del trimestre passat; mentre que en la indústria ha estat del -4%, respecte del -4,3% registrat entre octubre i desembre del 2009. Per part seva, la construcció ha registrat un increment negatiu del -8,8% en el primer trimestre d'aquest any, mentre que en el passat la caiguda ha estat del -9%.
Per illes, l'economia que va experimentar una menor caiguda en el primer trimestre, respecte al mateix període del 2009 ha estat la de les Pitiüses (-1,6%); seguida de la de Mallorca (-2,8%) i Menorca (-3,5%).
SIGNES POSITIUS DE L'ECONOMIA
El conseller ha destacat que un dels signes positius de la recuperació de l'economia balear és l'augment de la recaptació de tributs cedits, que ha augmentat un 12,4% en el primer trimestre, després que s'incrementés un 65% la recaptació mitjançant l'Impost de Transmissions Patrimonials; un 14% a través de l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats i un 2,4% per l'Impost sobre Successions i Donacions.
Un altre indicador positiu, segons ha subratllat Manera, és l'augment en un 46,1% del nombre de turistes de creuers, fins a arribar a la xifra de 191.000 fins al mes d'abril, mentre que els passatgers arribats a Balears per via marítima i línia regular també es van incrementar en un 0,7% després de quantificar-se un total de 629.000.
Tot i això, va recalcar que la despesa turístic a Balears s'ha reduït en un 20,6% en els primers mesos del 2010, fins a arribar a la xifra de 391 milions d'euros en el mes d'abril, respecte dels 554 milions del mateix període de l'any passat.
D'altra banda, ha apuntat que la resta de sectors, malgrat experimentar creixements negatius, aquests són cada vegada són menors, tal com succeeix amb l'activitat del comerç, que l'abril ha registrat una caiguda del 6,7%, mentre que en el mateix mes de l'any passat s'havia registrat una disminució del 12,1%.
Respecte a la construcció, ha destacat que en el mes de març, la constitució d'hipoteques va experimentar un creixement positiu pròxim al 10%, mentre que els projectes visats van decréixer al voltant d'un 6%.
En el que es refereix a la indústria, les exportacions entre gener del 2009 i gener del 2010 van caure un 22,3% en taxa interanual, mentre que l'Índex de Producció Industrial va decréixer un 6,4%, i alhora l'energia elèctrica demandada en el mes de maig s'ha situat en el mateix nivell que l'any passat, amb una variació interanual del -0,6%.
Pel que fa al mercat laboral, el president del Govern, Francesc Antich, ha destacat que durant cinc mesos consecutius, ha anat disminuint el nombre d'aturats a l'arxipèlag balear, de manera que s'ha reduït en 13.300 persones, davant de la reducció de 6.500 en el mateix període de l'any passat, convertint-se així en una de les Comunitats Autònomes amb "millors resultats". Tot i això, va apel·lar a la "prudència" a l'espera que divendres que ve es coneguin les últimes dades de l'atur, referits a aquest mes de juny.