PALMA DE MALLORCA, 17 Nov. (EUROPA PRESS) -
La Taula de la Comissió d'Hisenda i Pressupostos del Parlament va qualificar avui l'esmena a la totalitat amb petició de devolució al Projecte de Llei de Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma de Balears per al 2010, aprovat el passat 21 d'octubre pel Govern i que ascendeixen a 3.384 milions d'euros, un 4,9% menys que en 2009, a causa de a les crisis, el que ha obligat a disminuir els comptes públics en totes les Conselleries, sent les menys afectades les d'Afers Socials (-2,5%), Educació i Cultura (-3,3%) i Salut i Consum (-6,9%).
Així, la Junta de Portaveus convocarà demà un ple per a dimarts que ve, 24 de novembre, amb la finalitat de debatre i votar l'esmena a la totalitat, amb la qual els 'populars' expressen el seu total rebuig als Pressupostos aprovats per l'Executiu autonòmic, perquè consideren que no responen a les necessitats dels ciutadans en època de crisis.
El PP ha recordat que ha registrat una esmena a la totalitat amb petició de devolució i no amb un text alternatiu, a causa que només el Govern té la potestat de presentar un projecte de Pressupostos per a la Comunitat Autònoma.
En el cas que el ple del 24 de novembre aprovi la devolució del Projecte de Llei de Pressupostos, aquest quedaria rebutjat i la presidència del Parlament s'ho comunicaria a l'Executiu balear perquè presentés un text alternatiu. En cas contrari, el Projecte es remetria a la Comissió d'Hisenda i Pressupostos de la Cambra autonòmica perquè prossegueixi la seva tramitació.
Per la seva banda, els grups parlamentaris tenen de termini fins al 24 de novembre per presentar esmenes parcials als Pressupostos, que s'han registrat en la Cambra el passat 29 d'octubre, dia en el qual s'ha obert el període de presentació d'esmenes. Així, fonts 'populars' van informar a Europa Press que registraran al voltant de 500 esmenes parcials, xifra semblant a les quals van presentar als comptes públics de la Comunitat per a aquest any.
La Comissió d'Economia i Pressupostos es va reunir aquesta tarda, després que els diferents consellers compareguessin en les dues últimes setmanes al Parlament per detallar als grups els comptes públics dels seus respectius departaments. Finalment, el debat i votació del Projecte de Llei de Pressupostos i de les esmenes parcials es farà els dies 15, 16 i 17 de desembre.
INVERSIÓ I DEUTE
Els comptes públics de Balears per al pròxim any tenen una inversió per part del Govern de 676,3 milions d'euros, dels quals 624 milions procedeixen directament del deute públic, fet que suposa el 2,65% del PIB.
D'aquesta manera, l'Executiu autonòmic s'ha endeutat en 624 milions d'euros per al 2010, mentre que el pròxim any amortitzarà un deute de 70 milions d'euros generada en exercicis passats. Així, actualment, el deute total de l'Executiu, incloent a les empreses públiques, ronda els 3.000 milions d'euros.
La inversió pública total per al 2010 a Balears s'elevarà fins a 1.200 milions d'euros (544 milions procedents de l'Estat, 676,3 milions corresponents al Govern i 230 milions del finançament públic del Pla Renove Turístic).
D'altra banda, el Govern ha reduït les despeses corrents (-11,87%, fet que suposa 10,8 milions d'euros menys), mentre que ha mantingut la inversió a través del deute sense haver de recórrer a un augment de la pressió fiscal, a causa que, segons la seva opinió, aquesta mesura no és adequada en un moment de crisis en el qual les empreses estan passant per dificultats.
Els Pressupostos s'han elaborat amb la previsió que al 2010, el PIB balear experimentarà un creixement negatiu del -1,5%, respecte del -0,7% més que la mitjana estatal, a causa de l'increment negatiu de tots els sectors a les illes: construcció (-4,7%); indústria i energia (-1,8%); serveis (-1,1%) i agropesquer (-0,9%).
A això cal afegir la previsió que els ingressos de la Comunitat derivats dels impostos disminueixin en 137,4 milions d'euros a través dels tributs cedits (impostos de successions i donacions, transmissions patrimonials i taxes de joc); en 434 milions d'euros mitjançant els tributs cedits parcialment (IRPF, IVA i Impostos Especials) i en 7,2 milions d'euros a través de les taxes i altres tributs propis.
Davant d'aquest escenari, el Govern remarca que ha apostat per les polítiques socials, sanitàries i d'ocupació que aglutinen el 70% dels comptes públics (2.335 milions), de manera que la Conselleria de Salut i Consum té un pressupost de 1.168 milions d'euros (-6,9% respecte al 2009); la d'Afers Socials 120,7 milions (-2,54%); la d'Educació i Cultura 822 milions (-3,29%) i la de Treball i Formació 42,7 milions (-7,85%).
Mentrestant, els departaments més afectats per la retallada pressupostari sense tenir en compte el traspàs de competències són els d'Economia, Interior, Mobilitat, Agricultura i Obres Públiques, amb una disminució que ronda el 14%, en relació amb 2009.
Una de les novetats dels Pressupostos per al pròxim exercici, és que el Govern materialitza en partides econòmiques els 17 acords tancats en el marc del Pacte per la Competitivitat entre els agents econòmics i socials, valorats en 540 milions d'euros.
Alhora, per primera vegada, en els comptes públics de la Comunitat ve especificat el pressupost d'IB3, que puja a 61,2 milions d'euros, fet que suposa una contracció del 40%, en relació amb 2009.
D'altra banda, els Pressupostos preveuen un descens de 10,8 milions d'euros en les despeses de personal (644 milions) i una disminució de 9,3 milions en les despeses corrents (69,1 milions), per a la qual cosa s'han suprimit i fusionat ens públics, s'han redefinit objectius i programes d'actuació i s'han retallat les partides de comunicació, estudis, despeses de protocol, publicitat i actes institucionals.
PRESSUPOSTOS PER CONSELLERIES
Les Conselleries amb un major pressupost són Salut i Consum (1.168 milions); Educació i Cultura (822 milions); Afers Socials (120 milions); Medi Ambient (116 milions); Mobilitat i Ordenació del Territori (114 milions); Innovació, Interior i Justícia (99,3 milions) i Habitatge i Obres Públiques (90,3 milions).
Per contra, els departaments amb menor pressupost són presidència (28 milions); Economia i Hisenda (30,1 milions); Esports i Joventut (33,9 milions); Comerç, Indústria i Energia (50,8 milions); Agricultura i Pesca (60,9 milions) i Turisme (70 milions
