El PP no es creu que la impossibilitat de les desconnexions obeeixi a problemes tècnics derivats de l'arribada de la TDT
PALMA DE MALLORCA, 11 de novembre (EUROPA PRESS)
El Govern balear ha traslladat al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme el seu interès per un tercer múltiples de TDT que permeti ampliar el senyal de la televisió IB3 en la comunitat autònoma, una vegada tingui lloc l'apagada analògic en 2009 per donar pas a l'era digital.
Així ho va indicar el conseller de presidència, Albert Moragues, en resposta en una pregunta parlamentària formulada per la diputada del PP, Misericòrdia Sugrañes, qui va qüestionar a l'executiu autonòmic sobre els factors tècnics que impossibiliten les desconnexions locals d'IB3 a les illes menors per la cessió dels seus canals a la TDT.
Sobre aquesta qüestió, el conseller de presidència es va remetre a les manifestacions realitzades el passat 9 d'octubre pel director de l'ens públic, Antoni Martorell, qui va apuntar que "ni tècnicament ni jurídicament es podran fer les desconnexions a partir del 13 de juny de 2009 per a Menorca i Eivissa i de gener per a la resta d'illes com a conseqüència de l'encès digital que obliga a tancar el senyal analògica".
Malgrat les explicacions, Sugrañes va mostrar els seus dubtes perquè impossibilitat d'oferir les desconnexions obeeixi a problemes tècnics, i alhora va reclamar al Govern una explicació "per a aquells treballadors d'IB3 que s'han quedat sense ocupació a causa que un dels seus socis ha decidit no oferir a les illes menors un servei públic de qualitat".
PLA D'HABITATGE 2009-2012
D'altra banda, el conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, va valorar positivament el futur Pla estatal de l'habitatge 2009-2012 que ultima l'executiu central perquè, segons va dir, incorpora elements importants per a la nostra comunitat autònoma, a l'apostar per la rehabilitació de barris -premissa que s'adaptarà a la futura Llei de Barris- i potenciar el lloguer -amb la reserva del 40% del parc d'habitatge públic-.
En resposta parlamentària va apuntar que es tracta d'un "bon pla" tenint en compte que a curt termini preveu mesures per afrontar les crisis i a llarg termini estableix els criteris perquè les comunitats autònomes estiguin bé participades.
