Terratrèmol.- Balears, amb una sismicitat baixa o moderada, no disposa d'estudis sobre la vulnerabilitat dels edificis

PALMA DE MALLORCA, 12 May. (EUROPA PRESS) -

Les Illes Balears, malgrat tenir un risc de sismicitat baix o moderat, compta des de l'any 2005 amb un Pla especial d'emergències sísmiques (Geobal) elaborat per fer front a eventuals fenòmens d'aquesta naturalesa, però no disposa d'estudis sobre la vulnerabilitat dels edificis.

Així ho ha explicat, en declaracions a Europa Press, la directora de gestió del Servei d'Emergències 112, Isabel Juste, qui ha indicat que no es pot establir quin nivell sísmic "podria suportar" l'arxipèlag, ja que depèn de "molts factors", com la densitat de població que hi hagi en aquell moment, la distribució dels edificis o l'altura i antiguitat dels mateixos immobles. En funció d'aquestes variables, els danys podrien ser "majors".

Tot i això, Juste ha assenyalat que segons el Pla especial de la comunitat, perquè les illes patissin un "sisme destructor", aquest hauria de ser superior als vuit graus en l'escala prevista en l'esmentat pla, que preveu 12 nivells (diferents als de l'escala de Richter).

Juste ha assenyalat que la comunitat, a nivell organitzatiu, està "preparada" per fer front a un terratrèmol i, en aquest sentit, ha detallat que Geobal preveu diferents nivells d'actuació segons la gravetat del sisme.

Així, existeix una prealerta quan el fenomen sísmic ho perceben els ciutadans però el tremolor no requereix una actuació; un nivell d'emergència, que s'activa quan es produeixen danys en persones o béns i, després, un de normalització o rehabilitació de les zones afectades.

Al seu torn, ha relatat, l'estat d'emergència està subdividit en tres subnivells en funció de la seva gravetat. El primer cas, aborda els terratrèmols que han tingut lloc però quan la protecció de la població està assegurada mitjançant l'ocupació dels propis recursos de la comunitat, mentre que el segon es refereix a "casos més greus" i en el tercer cal "demanar ajuda a nivell nacional".

Juste ha recordat que l'últim fenomen d'aquestes característiques que va afectar a les illes va estar un terratrèmol que va tenir lloc a la Costa d'Alger al 2003, quan l'ona expansiva va provocar un tsunami que va ocasionar danys materials en algunes embarcacions amarrades en zones com Portocolom, Cala Rajada o Ses Salines.

Finalment, ha incidit que, en el cas que les illes haguessin d'afrontar un terratrèmol, els efectius que es podrien en marxa serien "tots els disponibles", això és, sanitaris, bombers, Protecció Civil, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, així com tots els grups de suport i les unitats canines, entre d'altres.