L'últim estudi de Quaderns Gadeso revela una "notable desafecció" de la societat balear cap a les postures de l'Església
PALMA DE MALLORCA, 8 Feb. (EUROPA PRESS) -
Set de cada deu balears critiquen l'actual sistema de finançament de l'Església catòlica i el 59% de la societat de les illes està en desacord amb el posicionament dels bisbes espanyols entorn d'assumptes polítics, socials i culturals d'actualitat, segons es desprèn de l'última edició de Quaderns Gadeso relativa a la situació de la religió a l'arxipèlag.
L'estudi, fet d'acord amb 900 entrevistes, revela una "notable desafecció" de la societat balear cap a les postures oficials de l'Església, fins i tot entre catòlics i practicants, com ho demostra el fet que el 97% de la població està a favor del divorci, el 64% dóna suport a viure en parella sense casar-se, el 57% l'eutanàsia passiva i el 51% la legislació sobre el matrimoni homosexual.
Tot i això, més de la meitat de la societat (54%) està en contra de la nova Llei de l'Avortament i el 66% desaprova l'adopció per part d'homosexuals. El suport o rebuig a aquestes qüestions també varia per edats, de manera que, en el cas del finançament de l'Església, l'abona el 60% dels més grans de 60 anys i la posició dels bisbes la dóna suport al 75% d'aquest col·lectiu.
En el que es refereix a les creences de la societat illenca, el 71,6% es declara catòlica, un 6% menys que el 2007, mentre que el 65,3% d'aquests afirma ser practicant. Tot i això, només un 35,2% d'aquestes persones assisteix regularment a missa i a les festes religioses. Per edats, el 98,5% dels més grans de 65 anys es declara practicant respecte del 23,8% dels joves entre 16 i 20 anys.
D'altra banda, també en relació amb els creients, el 2,1% són protestants i el 0,7% musulmans. Mentrestant, en el cas dels no creients, els ateus representen el 5% d'aquests, els agnòstics el 4,3% i el 9,7% es mostra indiferent. La xifra més significativa es produeix entre els joves, ja que entre els 16 i 20 anys manifesten la seva indiferència al fet religiós, posició que disminueix amb l'edat.
En comparació de 2007, la disminució dels creients es produeix en totes les franges d'edat excepte en els més grans de 60 anys, sent la més rellevant entre els 16 i 20 anys, amb una baixada de més de 7 punts. Correlativament, aquests són els que més es declaren no creients (46,3%), amb un increment del 46,3%.
Andalucía
