AMPL.- El Govern revisa a la baixa la previsió de creixement del PIB en 2009, que voreja el zero absolut

PALMA DE MALLORCA, 4 Mar. (EUROPA PRESS) -

El Govern va revisar a la baixa la previsió de creixement del producte interior brut (PIB) balear en 2009, des del 0,8 % previst quan va elaborar els pressupostos de la Comunitat Autònoma per a aquest any, a una forquilla que oscil·la entre el 0,2 % i el 0,5 %, segons va exposar avui el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, durant la presentació de l'anàlisi de conjuntura.

Tot i això, aquesta "correcció a la baixa", que acosta l'índex del creixement al zero absolut --i, per tant, a la recessió, si es produeixen dos trimestres seguits amb taxes negatives-- no repercutirà en les previsions de despesa i inversió de l'executiu Autonòmic, que es mantindran. Així i tot, ha rebutjat fer previsions concretes, a causa de la "volatilitat" del mercat i al risc de deflacció, que sumen incògnites al comportament de la temporada que ve turística.

I, tot i que es donen condicionants positius, com és el preu del petroli --el barril de Brent registra el seu valor més baix en quatre anys--, Manera ha apuntat que l'economia global alenteix els seus creixements, amb una previsió d'evolució per a la zona euro aquest any del 2% --de l'1,6% en el cas d'Espanya--; la qual cosa afectarà els principals emissors de visitants cap a les illes, britànics i alemanys, pernoctacions dels quals "s'han escurçat", igual que l'estada mitjana. Unes tendències que es van aguditzar a partir del quart trimestre del 2008 i que encara es mantenen.

El conseller ha indicat que, tot i que l'economia balear perd "dinamisme" i "capacitat", les illes "resisteixen" de moment els embats, tot i que d'una manera desigual, ja que les dades adversos s'acarnissen amb Menorca, milloren en el cas de les Pitiüses i oscil·len segons l'activitat en el cas de Mallorca, on la Construcció "accelera" la destrucció de llocs de treball, amb un descens del -26,6% en el nombre d'afiliats el desembre passat, amb 35.451 treballadors.

Els autònoms també han baixat un -6,1 %, situant-se en els 16.613 treballadors; i una caiguda en els pressupostos d'obra visats del -36,7%; tot i que d'altra banda, a l'últim trimestre del 2008 el preu de l'habitatge només s'ha reduït un 1,2 %, amb una mitjana de 2.391,1 euros el metre quadrat. Al seu torn, la constitució d'hipoteques immobiliàries ha baixat un 38,9 %.

De la resta de sectors, el conseller ha dit que "aguanten amb una certa tendència a l'alça", mentre que el de Serveis és el que manté un comportament "més sanejat" dins d'un marc de "desacceleració" de l'economia, que es van manifestar en els últims mes de l'any passat en forma de descensos en el consum --fins a un -27% en el cas de la restauració--, del tràfic de mercaderies. I que van tenir com a resultat un creixement del PIB d'entre l'1,2% i l'1,5%, front a l'1,8% previst inicialment.

TENDÈNCIA DELS PREUS

"Les famílies estan més endeutades, el mercat laboral està en situació de debilitament, les condicions de finançament s'han endurit i hi ha incertesa i una enorme volatilitat en la situació econòmica", segons el panorama que va dibuixar Manera, qui ha considerat "difícil" establir previsions "amb una certa garantia" per al comportament del 2009, de manera que s'ha estimat més parlar d'"auguris" en aquest cas.

El conseller va resumir la situació actual exposant que "hem passat d'un escenari en el qual estàvem preocupats per una tendència a l'alça en els preus a un altre en el qual la tendència és a la baixa" i, tot i que encara no es pot parlar de deflació "en el sentit estricte del terme", segons va puntualitzar, l'increment de la desocupació --tot i les dades benignes del mes de febrer, amb una caiguda intermensual de l'atur-- repercutirà en el consum dels ciutadans, 74.000 dels quals ja estan aturats.

La desacceleració també afecta al comerç minorista, amb un descens de vendes del -5,8 % el mes de desembre passat respecte al mateix període de l'any passat --quan ja va començar la seva recessió amb un --0,1%--, i que es veu afectat pel descens del consum dels residents i, al mateix temps, també pel dels turistes que visiten les illes.