AMPL.- El jutge decreta una fiança civil de 2,9 milions per a Cardona, 1,9 menys que el que demanava la Fiscalia

PALMA DE MALLORCA, 30 Abr. (EUROPA PRESS) -

El magistrat de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, Antonio Capó, va decretar avui una fiança de responsabilitat civil de 2.940.380 euros per a l'ex-conseller de Comerç en la passada legislatura, Josep Juan Cardona, fet que suposa una rebaixa d'1,9 milions d'euros respecte als 4,8 milions que van sol·licitar el passat 21 d'abril els fiscals anticorrupció Juan Carrau i Pedro Horrach, així com l'acusació particular en nom del Govern.

Així ho van informar a Europa Press fonts judicials, que han assenyalat que Cardona té un termini de 24 hores hàbils per pagar la caució, és a dir, fins al dilluns a les 14.00 hores, i alhora han indicat que la sentència del magistrat estableix que es decretarà l'embargament de béns suficients per cobrir la fiança, en el cas que l'ex-conseller no l'abonés.

Per la seva banda, Cardona té un termini de tres dies per interposar un recurs de reforma i apel·lació contra la sentència judicial, mentre que també té cinc dies per presentar un recurs d'apel·lació. Així, el recurs d'apel·lació podrà interposar-se subsidiàriament amb el de reforma o per separat i en cap cas caldrà interposar prèviament el de reforma per presentar l'apel·lació, tal com estableix l'article 766 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

El jutge va decretar l'esmentada fiança de 2,9 milions d'euros pels possibles danys econòmics derivats de la suposada implicació de Cardona en els fets investigats en el marc del cas Scala, que investiga la presumpta trama de corrupció ordida la passada legislatura al voltant al Consorci de Desenvolupament Econòmic de les Balears (CDEIB).

Aquesta decisió podria provocar la suspensió temporal de militància de Cardona en el PP, tenint en compte que el president d'aquesta formació, José Ramón Bauzá, ha optat per suspendre temporalment de militància a aquelles persones contra les que es decretin mesures cautelars, alguna cosa que ja ha afectat als populars imputats en l'Operació Bomsai, Jorge Sainz de Baranda i Joan Pol, després de decretar la jutge contra ells presó provisional defugible mitjançant fiances de 50.000 i 30.000 euros, respectivament. El mateix ha passat amb l'exdirector gerent de l'empresa pública CAIB Patrimoni, Jaume Vidal, imputat en l'Operació Bomsai.

Mentrestant, altres populars com el regidor de l'Ajuntament de Palma, Rafael Duran, o l'ex conseller d'Economia i Hisenda del Govern de Jaume Matas, Lluís Ramis de Ayreflor, van sol·licitar donar-se de baixa voluntària en la formació atenent a aquest nou criteri de la cúpula del partit.

INTERROGATORI DURANT MÉS DE TRES HORES

Cal recordar que la petició de la Fiscalia s'ha produït després que el parlamentari del PP fos interrogat durant més de tres hores, en qualitat d'imputat, durant el passat 21 d'abril, en el marc del cas Scala.

Durant la seva declaració, ha assegurat no tenir cap vinculació amb societats que en la passada legislatura han resultat adjudicatàries de diversos contractes per part del Consorci de Desenvolupament Econòmic de les Balears (CDEIB), a través del qual es van desviar presumptament uns cinc milions d'euros.

Llavors ni la Fiscalia ni l'acusació particular van sol·licitar contra Cardona mesures cautelars com presó sota fiança, ni tampoc la retirada de passaport o la prohibició d'abandonar el territori nacional.

La declaració de Cardona va tenir lloc després que la màxima instància judicial de les illes assumís el mes de gener passat les competències per instruir el cas i sol·licités el complex sumari a la titular del Jutjat d'Instrucció número 4, Piedad Marín, fins aleshores encarregada de la causa. La jutgessa, en una extensa exposició raonada elevada al TSJIB, fonamentava la seva petició en la condició d'aforat de Cardona i en l'existència de "nombroses dades incriminatoris" contra l'imputat, per a qui podrien decretar-se mesures cautelars en el cas que així ho sol·liciti la Fiscalia.

Precisament, l'ex conseller de Comerç, Indústria i Energia, assistit pel lletrat Josep Zaforteza, ha estat citat a declarar el passat 23 de setembre per Marín tot i que ha demanat no comparèixer a l'al·legar que pel fur que pesa sobre ell el seu interrogatori havia de tenir lloc davant del TSJIB. Fins aquell moment, Cardona ja havia prestat declaració dues vegades davant del Jutjat per ser òrgan competent per encarregar-se de les primeres diligències.

En concret, en el marc d'aquesta causa s'investiguen els presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, negociacions prohibides, falsificació documental, suborn i frau a l'Administració, que haurien estat comesos a través de la presumpta trama dirigida per l'ex gerent del CDEIB, Antònia Ordinas, per beneficiar a empreses de persones pròximes i que hauria suposat el desviament d'uns cinc milions d'euros públics.

Sobre això, en l'exposició que Marín va traslladar al TSJIB, a la qual va tenir accés Europa Press, la magistrada determinava que durant la passada legislatura, Cardona -llavors conseller de Comerç-, l'exdirector general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, i Ordinas es van apoderar de part dels fons d'aquest consorci públic "llocs de comú acord i guiats per l'ànim de lucre".

La jutgessa postulava que la via utilitzada per desviar els cabals públics ha estat l'adjudicació de contractes directament "sense observança alguna de les normes del procediment" a societats en les quals Cardona, Viaene i Ordinas tenien participació així com a persones pròximes, els qui per a això els pagaven un percentatge o comissió. Unes actuacions que s'han produït sota el paper "dominant" de Cardona en el funcionament i activitat del CDEIB, segons Marín.