PALMA DE MALLORCA, 14 Jul. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Palma té un deute contret amb entitats financeres d'un total de 441.745.663 euros, que sumats als 154.780.608 euros que deu als proveïdors, suposa un deute global de 596.526.271 euros.
Aquestes xifres han estat facilitades pel regidor d'Economia i Hisenda de Palma, Julio Martínez, qui ha donat a conèixer als mitjans la "complicada" situació econòmica que travessa el consistori, la qual, segons ha assenyalat, limitarà l'actuació a curt termini de l'equip de govern de Mateo Isern.
El tinent d'alcalde ha apuntat que el deute bancari s'ha duplicat respecte a principis del 2007, passant de 278.941.445 milions quan el consistori va passar a ser gestionat per la socialista Aina Calvo als actuals gairebé 441.745.663 milions d'euros, és a dir, gairebé 163 milions més en una legislatura (+58%).
Alhora, ha precisat que el deute amb els proveïdors de l'Ajuntament s'ha quadriplicat, al passar de 37,4 milions al principi de la legislatura als gairebé 155 milions d'ara. Això suposa un augment del 313% en quatre anys, amb més de 117 milions més.
Martínez ha indicat, a més, que actualment l'Ajuntament té un dèficit pressupostari de 51.927.834 milions d'euros, així com una necessitat de liquiditat per al que resta de l'any de 131 milions d'euros. Cal assenyalar que el 2007 no havia cap necessitat de liquiditat perquè el consistori tenia superàvit de caixa.
Respecte al deute de 441 milions amb les entitats bancàries, Martínez ha detallat que 253.766.340 corresponen a diners que es deu per part de l'Ajuntament, dels quals més de 187 deriven de préstecs contrets pel consistori; 36 de pòlisses de crèdits; i altres 30 de confirmació. Sobre aquesta qüestió, el 'popular' ha postil·lat que el deute contret per les pòlisses de crèdits i confirmació no ha estat reconeguda pel passat equip de govern.
També estan inclosos en aquesta xifra de deute bancari els diners que deuen les empreses públiques municipals, que ascendeix actualment a 187.979.322 euros, dels quals més de 164 milions són préstecs a llarg termini i altres 23 a pagar en el curt termini. Així, el deute de les empreses públiques s'ha incrementat un 25% en l'última legislatura, passant de més de 150 milions a començament de 2007 als gairebé 188 actuals.
Martínez ha incidit que el deute a curt termini és la que més perjudica a les empreses perquè suposa que no estan cobrant "quan toca", el que dificulta la dinamització de l'economia, ha puntualitzat. Al fil, el 'popular' ha remarcat que "els proveïdors porten un any que estan cobrant molt malament".
PRESSUPOST PRORROGAT
El tinent d'alcalde ha afirmat que el dèficit per a 2011 de l'Ajuntament és de gairebé 52 milions d'euros. Alhora, ha estimat que hi ha un desfasament de 14 milions d'euros entre els ingressos previstos en els pressupostos i els reals.
Alhora, ha agregat que el venciment de préstecs previst per a aquest any és de 14.373.615 euros, els quals ha matisat que "no tenen pressupost". A més, ha apuntat que les partides de personal de 2011 tenen una falta de pressupost de 5.665.044 euros.
El regidor ha afegit que una altra de les deficiències pressupostàries observades era una partida de 600.000 euros per a escoletes, la qual va estar solucionada a la Junta de Govern d'aquest dimecres, ha postil·lat. Martínez ha dit, a més, que el romanent de Tresoreria del 2010 és de -17.289.175 euros, el qual també "s'ha de finançar".
80% DEL PRESSUPOST COMPROMÈS
Martínez ha subratllat que l'actual equip de govern no ha ofert aquestes xifres ni "per plorar" ni "per buscar culpables", i alhora ha emfatitzat que la seva intenció és "solucionar els problemes de la ciutat". "No ens passarem quatre anys plorant, venim a solucionar-lo", ha insistit.
El responsable d'Economia i Hisenda ha dit que des de que han accedit al govern de l'Ajuntament, estan negociant amb les entitats bancàries per estudiar les possibilitats de finançament.
En aquest sentit, ha assegurat que, en només un mes, les "línies d'austeritat" marcades pel consistori han aconseguit "generar confiança" entre les entitats financeres que confien en la capaços dels nous governants per gestionar aquesta situació.
