Antich creu que la corrupció és una "xacra" per a l'economia i que no és moment de "ruptures sinó de sumar esforços"

MADRID, 17 Feb. (EUROPA PRESS) -

El president del Govern, Francesc Antich, ha assegurat avui que els casos de corrupció, a conseqüència dels quals va decidir trencar amb UM i governar en minoria, "són una xacra per a qualsevol activitat econòmica" i "entelen" la confiança en les institucions, pel que ha defensat que ara toca el diàleg i "sumar esforços" entre partits en uns moments en els quals "ni els sectors econòmics, ni sindicats aposten per ruptures".

Així ho va detallar durant un dinar organitzat pel Fòrum de la Nova Economia a Madrid, referint-se a la situació política que travessa la comunitat a conseqüència de l'expulsió dels membres executius d'Unió Mallorquina (UM), els qui han estat apartats de les institucions després que diversos dirigents d'aquesta formació, entre els quals hi ha els seus dos expresidents Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, i dos exdirectors generals del Govern, fossin detinguts en el marc de l'Operació Voltor, que investiga un presumpte desviament de fons públics a través de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur) en l'actual legislatura.

D'altra banda, Antich ha reivindicat la seva gestió per corregir la situació de "maltractament" que patia Balears en matèria de finançament autonòmic i inversions estatals. En aquest punt, ha afegit que el Govern ha aconseguit recursos addicionals per 500 milions d'euros amb el nou model de finançament respecte dels 150 que li tocaven amb el passat model.

Pel que fa a les inversions estatals concretades amb la seva gestió, el cap de l'Executiu balear ha valorat els 544 milions d'euros que recullen per a les illes els pressupostos generals del 2010, quan el 2007 no superaven els 190 milions.

Durant aquest fòrum, Antich també ha dit que, una vegada resolta la situació dels recursos estatals per a la comunitat, ara resta negociar amb el Govern el nou Règim Especial de les Balears (REB) per compensar la "insularitat" i espera que es pugui obrir aquests contactes aquest mateix any.

"ESPECIAL ATENCIÓ PER A BALEARS" AMB EL TRANSPORT AERI

A més, el president del Govern ha defensat la demanda que realitzen Balears i Canàries per entrar en el procés de cogestió aeroportuària i tenir una "especial atenció" del Govern pel que fa a la seva estratègia de transport aeri, ja que "està en joc l'activitat econòmica" de l'illa.

"Per a nosaltres és vital participar en la gestió dels aeroports i tenir veu i pes en els comitès de rutes, perquè d'ells depèn la nostra estratègia en els mercats emissors i en els nous a conquistar", va exposar Antich referint-se a la vinculació del transport amb l'activitat turística.

Al dinar van acudir diferents personalitats polítiques com el vicepresident i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, la secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín, el secretari general dels socialistes madrilenys, Tomás Gómez, el secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, i el secretari d'Estat de Política Territorial, Gaspar Zarrías.

Per part del Govern van recolzar Antich el conseller de presidència, Albert Moragues, la consellera de Turisme, Joana Barceló, el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, i el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera. A més, van acudir altres personalitats de la comunitat com el delegat del Govern, Ramón Socias o el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Joan Gual, entre d'altres.

MÉS R+D+I I RENOVAR EL TURISME

Durant la seva intervenció, el president del Govern ha destacat les virtuts del Pla per la Competitivitat de la comunitat i la Taula de Seguiment de l'Economia Balear com instruments per millorar l'activitat econòmica, el que s'uneix a un augment del 25% de la R+D+I en els últims dos anys i la bona tasca que s'està fent al ParcBit, afegint que un centre semblant s'obrirà a l'illa de Menorca.

Respecte a l'activitat turística, ha destacat que Balears té el pressupost més alt de la seva història en promoció i els 286 milions d'euros que percebran les empreses illenques en crèdits del Pla Renove i FuturE, complementats en el cas del Renove amb les ajudes pròpies de la comunitat per facilitar la tramitació.

D'altra banda, ha expressat el seu compromís per emprendre la reforma de Platja de Palma i les millores en Platja d'en Bossa i Sant Antoni, que s'uneix a la "intensificació" de millores en la legislació autonòmica per facilitar la renovació de les instal·lacions turístiques, de de cara a potenciar la competitivitat de l'oferta balear.