Balears, entre les regions on els arbres singulars estan més protegits per Llei, segons Boscos sense Fronteres

PALMA DE MALLORCA, 30 de juliol (EUROPA PRESS)

Balears es troba entre les Comunitats Autònomes on la legislació que protegeix els arbres singulars, de caràcter autonòmic, està més desenvolupada, al costat de Navarra i Catalunya, davant la resta de regions on més del 53 per cent d'aquestes espècies manca d'una figura de protecció legal, segons va denunciar avui l'ONG Boscos sense Fronteres.

En un comunicat difós avui, l'entitat va ressaltar que les illes destaquen per la seva bona situació en aquest sentit, gràcies a la figura de l'Arbre Singular i a un catàleg que inclou a 62 d'aquests arbres. D'acord amb les dades de Boscos sense Fronteres, el 40 per cent dels 3.700 arbres singulars registrats en el Projecte de Catalogació 'Arbres, llegendes vives', elaborat per l'ONG, malgrat tenir la figura de protecció, amb freqüència pateixen d'una protecció efectiva.

Aquesta situació es tradueix en el deteriorament dels arbres més "longeus, grans, històrics i bells" del país, en l'absència d'un programa de manteniment adequat i en "insuficients" ajudes pels propietaris de les finques en les quals es troben aquests "valuosos" exemplars, en recordar que la major part de superfície forestal a Espanya és privada.

Segons Boscos sense Fronteres, en els últims deu anys gairebé el 20 per cent dels arbres singulars d'Espanya ha desaparegut i el 80% restant corre perill de desaparició per la falta d'atencions, la tala indiscriminada, els incendis i els desenvolupaments urbanístics, fet que suposa la pèrdua d'un patrimoni irrecuperable.

Els últims d'ells van ser el Pino Pilancones, a l'illa de Gran Canària, que va caure set mesos després de l'incendi que li va afectar l'estiu passat; la Plantada del Covacho (Albacete), que era la noguera més alt d'Espanya (23,5 metres) i va sucumbir a la plaga de la tinta de la noguera, i la Noguera Règia (Conca), que tenia el tronc més ample (10 metres de perímetre) i va morir cremada. Boscos sense Fronteres va poder recollir llavors del Pino Pilancones abans de morir, de les quals s'han obtingut plantes que seran plantades la pròxima tardor.

A Navarra estan declarats 31 arbres com Monuments Nacionals i es destinen suficients recursos materials i humans per a la seva conservació, mentre que Catalunya és una de les comunitats més avançades i compte des de 1987 amb la figura de l'Arbre Monumental i les de l'Arbre d'Interès Comarcal i d'Interès Local. Entre totes aquestes figures es troben protegits ja més de 700 exemplars en aquesta comunitat, tot i que es tracta d'un número molt elevat que comença a repercutir en la cura que es pot prestar a aquest col·lectiu.

La situació general d'abandonament dels arbres singulars espanyols és "especialment preocupant" en alguns casos, segons l'ONG, com el del Castany de Can Cuch (Barcelona), arrels dels quals, afectades per l'erosió, han quedat descobertes; l'Alliso de Arroyo Tórtolas (Madrid), afectat per un incendi; el Castany de Sanabria (Zamora), cada vegada més inclinat sobre una carretera i copa del qual gairebé voreja la línia elèctrica; o el Tejo de Santibáñez (Astúries), fulles del quals estan afectades per un fong.

Segons la presidenta de l'ONG Boscos sense Fronteres, Susana Domínguez, la desigualtat legislativa que existeix entre les diferents comunitats autònoma "influeix negativament en el patrimoni natural i cultural de tots nosaltres, de manera que s'han de promoure mesures que contribueixin a una major homogeneïtzació normativa".

Entre les propostes que formula l'ONG Boscos sense Fronteres per millorar la protecció dels arbres singulars figuren la creació d'un Patronat de caràcter nacional que assessori les Comunitats Autònomes i que els diferents catàlegs autonòmics apliquin criteris rigorosos i homogenis. L'organització també proposa la reserva d'un fons pressupostari per als casos d'emergència -semblant al qual existeix per a incendis forestals- i l'elaboració d'un protocol d'emergències i de programes de manteniment sanitari i vigilància ambiental.

El projecte de catalogació 'Arbres, llegendes vives' registra un total de 3.700 exemplars en la seva base de dades i ha realitzat un inventari exhaustiu de 200 d'ells. L'objectiu del projecte de catalogació, que ha necessitat més de tres anys de treball de camp, ha estat localitzar els arbres singulars d'Espanya per estudiar-los, registrar-los i promoure la seva protecció, amb la finalitat de preservar aquestes singulars 'joies de la naturalesa', algunes més antigues que les catedrals.