Balears perd competitivitat turística i es col·loca en el sisè destí de referència en el rànquing de CC.AA.

MADRID, (EUROPA PRESS)

Balears ha perdut competitivitat com destí turístic durant 2010 al col·locar-se com la sisena comunitat de referència i cedir a l'arxipèlag canari el cinquè lloc, lloc que ocupava en 2009, segons les conclusions del panell elaborat per l'Aliança per a l'Excel·lència Turística (Exceltur) amb la col·laboració de Deloitte.

L'estudi 'Monitor de Competitivitat Turística de les Comunitats Autònomes' d'Exceltur apunta que Balears ha perdut al voltant de 2,8 punts en els principals indicadors que articulen el rànquing dels destins amb majors fortaleses i que lidera, el 2010, la Comunitat de Madrid.

L'informe ha estat presentat pel vicepresident Executiu d'Exceltur, José Luis Zoreda, i el director de l'àrea d'Estudis i Investigació, Óscar Perelli, en el marc la jornada 'Guanyar Competitivitat. Reptes de la nova legislatura autonòmica', organitzada pel 'lobby turístic' i que se celebra a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

Si es tenen en compte els sis grans pilars que articulen el panell de competitivitat turista, la comunitat baixa posicions en el referent al màrqueting i suport comercial al sector (lloc 13 sobre 17), ordenació i condicionants de l'espai turístic (12), diversificació del producte turístic (8), formació i eficàcia dels recursos humans (12).

Concretament, els aspectes relacionats amb el màrqueting són els que més han caigut, segons el parer del panell d'Exceltur i Deloitte, amb un descens de 9,4 punts en els indicadors previstos per mesurar la competitivitat, seguit d'una caiguda de 6,3 punts en les qüestions relacionades amb la diversificació dels producte turístics.

Entre els desavantatges concretes de la comunitat, es troba el seu posicionament en les xarxes socials (lloc 16 entre les 17 autonomies) i les accions de màrqueting en aquest tipus de suport (lloc 15). A més, Balears està a la cua en el referent a la dotació de serveis sanitaris (nombre de metges i places sanitària).

També suspèn en la implantació en l'oferta de turisme de naturalesa (lloc 17 en el rànquing de les CC.[AA]), el turisme de shopping, en el nombre de visitants que rep del segment de turisme de reunions (lloc 16) i la poca implantació del turisme termal. Apart, s'alerta de la qualitat de la formació professional (lloc 14) i el poc suport a la formació continuada.

En l'esfera pública, s'alerta sobre l'escàs estímul a la innovació i la poca eficàcia en la gestió de les competències turístiques, que s'uneix al problema ja clàssic de l'estacionalitat de l'activitat turística a l'arxipèlag.

MÉS INGRESSOS I FORTALESA DEL TURISME NÀUTIC

Respecte als avantatges competitius de les Balears, destaca respecte a la resta d'autonomies en la despesa mitjà del turista i els ingressos que llança aquesta activitat per habitant, el seu posicionament al mercat, els ingressos per plaça [alojativa] i l'eficiència del model turístic. També s'analitza com fortalesa l'esforç pressupostari i la prioritat política de l'activitat turística.

Els resultats del turime nàutic i de creuers també contribueixen a la competitivitat de les Balears, unit a l'estabilitat de la feina, l'aposta per l'oferta reglada, la demanda efectiva de turisme rural i la qualificació de l'oferta hotelera i de restauració, entre d'altres. També sobresurten els aspectes relacionats amb la connectivitat aèria i l'accessibilitat a aquest mitjà de transport.

Entre les recomanacions que trasllada Exceltur per millorar la competitivitat, destaca l'adhesió al Pla Litoral Segle XXI per a la reforma de destinacions madurs i la necessitat d'aconseguir una major coordinació entre les principals comunitats turístiques, l'Administració central i el sector privat.

D'altra banda, l'informe destaca com a exemple de bona pràctica en l'administració l'elaboració del decret per agilitar la tramitació administrativa en el cas de la rehabilitació d'establiments hotelers.

Zoreda ha recalcat que actualment la "mal anomenada] oferta complementària" és l'element "fonamental" per fer un viatge turístic i ha emfatitzat a l'impacte d'internet en els processos de disseny i distribució del producte turístic, al generar una nova estructura a la qual cal adaptar-se.

El vicepresident executiu d'Exceltur també ha subratllat la necessitat de "donar major impuls" als processos de col·laboració públic-privat, que ha de propiciar major desplegament de recursos "en tots els sentits".