Un estudi fet a Cabrera demostra la relació entre mortalitat de la Posidònia i l'augment de la temperatura

MADRID 24 Feb. (EUROPA PRESS) -

L'escalfament del mar Mediterrània accelera el declivi de les praderies submarines de Posidònia oceànica, ja que "per cada grau centígrad d'increment en la temperatura màxima anual del mar, la seva mortalitat augmenta un 3% a l'any", segons un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) portat a terme entre 2002 i 2007 al parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears), una zona lliure d'impactes derivats d'activitats humanes.

Una de les autores del treball, que acaba de ser publicat en Global Change Biology, la investigadora del CSIC Núria Marbà, ha explicat que "l'escalfament del mar Mediterrània no provoca canvis apreciables en l'aparició de noves plantes, però sí una pèrdua neta de plantes i la regressió de la praderia".

Alhora, ha concretat que "la mortalitat augmenta tant al superar-se el llindar de temperatura de 28 graus centígrads, per sobre del qual es dispara la mortalitat de les praderies de posidònia, com l'augmentar la durada dels períodes de temperatures anòmalament càlides".

Així, els investigadors van mesurar durant cinc anys la temperatura de l'aigua de mar a 17 metres de profunditat i cada any s'han registrat tant la taxa de mortalitat com els naixements de la planta. Així, durant el període d'estudi, la temperatura màxima anual de l'aigua ha estat, en mitjana, un grau superior a la qual s'havia registrat durant la dècada dels anys 90 a la zona costanera estudiada. Les praderies més afectades han estat les més profundes, que van continuar experimentant pèrdues en els anys següents als de les onades de calor.

Els models climàtics existents, segons els escenaris d'emissions projectats pel Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic de l'ONU, prediuen per a finals del segle XXI un augment de la temperatura del mar Mediterrània de 4 graus. Això suposaria, segons el coautor de l'estudi i també investigador del CSIC Carlos Duarte, que "la taxa de pèrdua de praderies de posidònia oceànica a final d'aquest segle podria triplicar la taxa actual". "L'impacte podria ser encara més gran si augmentessin la freqüència i magnitud de les onades de calor durant el segle XXI", ha postil·lat.

Finalment, Núria Marbà ha assenyalat que "l'escalfament global suposa una nova amenaça per a aquestes praderies, que cal combatre reduint els estressis locals i mitigant el canvi climàtic, el que requereix d'accions globals" i ha insistit que "aquests hàbitats protegits constitueixen embornals de CO2 fonamentals, protegeixen la línia costanera de l'erosió i són un important reservori de biodiversitat".