El Govern central xifra en com a mínim 9.000 milions el valor del 49% d'AENA

MADRID 1 Dic. (EUROPA PRESS) -

El Govern central calcula que la venda del 49% d'AENA suposarà uns ingressos d'un mínim de 9.000 milions d'euros, tot i que la xifra definitiva dependrà de "les condicions que determini el mateix mercat" quan culmini el procés, que es preveu finalitzi abans que acabi la legislatura el mes de març del 2012, i que obrirà a la gestió privada en règim de concessió els aeroports de Madrid-Barajas i El Prat.

A més, es plantegen fins a tres fórmules de gestió d'aeroports, els gestionats de manera centralitzada, la creació de concessions a través de concurs públic com Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat --fórmula que podria estendre's a altres aeroports en funció de l'interès suscitat-- i aquells que es gestionaran a través de filials específiques d'aquesta societat, de les quals AENA conservarà la majoria. En aquest últim cas, es donaria entrada a institucions locals i autonòmiques així com cambres de comerç.

Segons fonts del Ministeri de Foment, el valor estimat d'AENA puja a 30.000 milions d'euros, als quals caldria deduir els 12.000 milions d'euros de dèficit de l'ens, de manera que, segons els càlculs interns que maneja l'ens, el 49% del capital del seu valor real rondaria aquests 9.000 milions d'euros.

AENA pretén que aquests ingressos es destinin a pal·liar el deute que arrossega el gestor aeroportuari, reduint-la a la meitat, a banda que els beneficis obtinguts redundarien de manera "molt positiva" en els seus comptes anuals. L'ens preveu entrar en beneficis en 2014. Tot i això, aquesta qüestió dependrà dels accionistes.

Tot i que la manera d'emprendre la privatització "no està encara definit", a final de febrer començarà la primera fase de la recerca d'inversors, entre els quals no es descarten fons d'inversió, socis industrials, operadors aeroportuaris o societats mixtes i, fins i tot, la seva sortida a Borsa.

Segons el Decret Llei que aprovarà el Consell de Ministres divendres, en tres mesos quedarà constituïda la societat pública AENA Aeroports, que assumirà tot el patrimoni i els drets de l'actual AENA, per obrir la liberalització de la gestió dels 47 aeroports de la xarxa al sector privat sota les tres fórmules descrites.

FÓRMULES DE GESTIÓ

En els dos principals aeroports de la xarxa, els que més interès desperten a possibles inversors, la idea és establir una concessió a través de concurs públic, amb els requeriments que s'estableixin al seu moment i responsabilitat sobre la gestió recaurà en l'empresa adjudicatària.

Segons la normativa vigent, el límit màxim en licitació pública puja a 40 anys, que podria ser revisable a cinc anys, seguint un model semblant al britànic.

AENA vol que el cànon financer que percebi per la concessió en els esmentats aeroports sigui més gran al dels ingressos obtinguts per la seva gestió. L'ens preveu uns ingressos de 3.000 milions el 2011, dels quals el 40% procedeixen de Barajas i El Prat.

D'altra banda, l'ens crearà un Comitè de Coordinació Aeroportuària en cadascuna de les 17 comunitats autònomes, en què tindrà representació l'Estat, AENA i els governs autonòmics, que serà el que desenvolupi en coordinació les polítiques estratègiques de cada aeroport en l'esmentat territori. Un model, segons Foment, que va "en línia amb la demanda de la societat catalana".

Per a aquells on es creuen societats filials, la societat AENA Aeroports mantindrà la titularitat de les infraestructures i la gestió, però donarà entrada en els seus consells d'administració a cambres de comerços, entitats i ajuntaments.

REUNIÓ AQUESTA TARDA AMB ELS SINDICATS.

AENA subrogarà la totalitat dels contractes laborals subscrits entre la companyia i els treballadors de serveis aeroportuaris, mentre que l'actual AENA mantindrà la divisió de Navegació Aèria, de la qual depenen els serveis de control aeri i la plantilla de controladors.

Precisament, aquesta tarda el secretari d'Estat de Transports, Isaías Táboas, ha convocat als sindicats amb representació en AENA per informar-los del nou model i transmetre'ls la garantia que els seus drets laborals es respectaran.

Fonts de Foment han indicat que serà un procés negociat amb els sindicats i que les condicions laborals dels treballadors que siguin subrogats a empreses privades es respectaran.

Així, l'esmentat personal se seguirà regint pels convenis col·lectius vigents, respectant-se l'antiguitat i qualsevol altre dret que poguessin tenir consolidat a l'entrada en vigor d'aquesta llei.