Antich ordena a la Conselleria d'Economia que mantingui contactes amb la plataforma cívica per polir les propostes
PALMA DE MALLORCA, 4 Feb. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Francesc Antich, ha manifestat avui la seva disposició a "unir esforços" amb la plataforma cívica encapçalada pel Cercle d'Economia, que advoca per un nou model de finançament per a Balears, i ha assegurat que en les propostes que li han presentat avui oficialment els seus portaveus "hi ha una coincidència amb la pretensió que té l'Executiu en aquesta matèria", ha dit.
Ha assegurat que s'involucrarà personalment en la tasca, perquè, ha subratllat, "està en joc el benestar i la cohesió social de les Balears".
Així ho ha manifestat Antich després de l'audiència mantinguda aquest matí en el Consolat de Mar amb el president del Cercle d'Economia, Alexandre Forcades, a la qual també ha assistit el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, i ha puntualitzat que aquesta serà la "gran batalla de les Illes durant la pròxima legislatura --estatal--, perquè som la comunitat més perjudicada per l'actual sistema de finançament" autonòmic.
El president ha agraït els seus esforços a la vintena d'entitats que conformen la plataforma cívica i que han contribuït a la confecció del document 'Proposta de reforma del model finançament', una proposta de modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca) que li ha estat presentada avui oficialment i de la qual ha dit que "enriqueix sens cap dubte el debat" respecte a aquesta qüestió.
Per la seva banda, Forcades ha assenyalat que "calia arribar a un moment en què era necessari recollir xifres per demostrar a tot el món que això era una injustícia", sempre amb l'objectiu de buscar solucions que evitin el centralisme, tasca que ha considerat "difícil", perquè s'han d'implicar tots els partits i institucions, tot i que el nou Estatut d'autonomia ja preveu mesures per millorar el finançament.
Precisament, Antich ha considerat "molt oportú" que el Cercle d'Economia presenti la seva iniciativa a totes les forces polítiques, ja que es tracta d'un "assumpte d'Estat" que, des del seu punt de vista, necessita de "grans acords socials i polítics".
A més, també ha explicat que ha ordenat a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació que "obri ara mateix una etapa de relació més directa amb el Cercle, amb l'objectiu de treballar a aprofundir" en les propostes un altre cop model de finançament presentades per la plataforma, que ha definit com "camins" per seguir creixent econòmicament.
LA CLAU ÉS LA POBLACIÓ DE FET I LA FLOTANT
Cal assenyalar que la proposta de la plataforma cívica es basa en el repartiment dels fons recaptats per la Hisenda de l'Estat d'acord amb la població ponderada de fet i la població flotant, el que, en el cas de les illa, suposaria tenir en compte la massa de turistes que produeixen despesa pública a l'arxipèlag, acabant amb l'actual dèficit fiscal que arrossega Balears.
Algunes de les dades que utilitzen aquestes entitats per justificar la necessitat d'un canvi en el model de finançament és que Balears és la Comunitat que menys ha crescut econòmicament en els últims sis anys (13,94%), amb una variació mitjana anual del PIB del 2,2% --davant de la mitjana estatal de 3,47%--, a més que la convergència balear amb Europa ha patit en aquest període una reculada del 8,3%.
La junta gestora del manifest la integren les Cambres de Comerç de Mallorca, d'Eivissa i Formentera i de Menorca; CAEB; Pimem; Col·legis d'Advocats, Enginyers Industrials Superiors, Arquitectes, Economistes, Federació Hotelera de Mallorca, Agrupació de Cadenes Hoteleres i Cercle d'Economia.
També s'adhereixen a aquest moviment els Col·legis de Metges, Farmacèutics, Notaris, Aparelladors i Arquitectes Tècnics; el Foment del Turisme de Mallorca; Afedeco, Associació Balear de l'Empresa Familiar i l'Associació de Joves Empresaris de les Balears.
Andalucía
