Memòria.- Garzón demora la seva decisió sobre la investigació després de rebre nova documentació sobre la causa

MADRID, 14 d'octubre (EUROPA PRESS)

El jutge de l'audiència nacional Baltasar Garzón ha decidit demorar el [auto] en què decidirà sobre si és competent o no per investigar els crims de la Guerra Civil i el franquisme perquè, segons van assegurar fonts del seu jutjat, durant el matí d'avui ha rebut nova documentació sobre la causa.

El magistrat té pendent pronunciar-se sobre les denúncies que 22 associacions de memòria històrica i deu particulars han presentat en l'audiència nacional des del mes de juliol del 2007, i que han acompanyat amb llistat en què figura el nom d'un total de 133.708 víctimes.

Aquests col·lectius sol·liciten una investigació sobre les desaparicions, 'treus', assassinats, tortures i exilis forçosos que es van cometre a partir de 1936, pels que, segons la seva opinió, hauria de respondre l'Estat espanyol dins del marc actual de les obligacions de reparació per la violació del Dret Internacional.

PETICIÓ D'INFORMACIÓ

Garzón va demanar el passat 1 de setembre a institucions com el Valle de los Caídos, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el Centre Documental de Memòria Històrica i als alcaldes de Madrid, Sevilla, Granada i Còrdova l'elaboració de llistats de víctimes i l'aportació de dades sobre els desapareguts durant la Guerra Civil.

Després, va ampliar la informació als tribunals republicans creats en la contesa durant la defensa de Madrid, i va sol·licitar a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) que instés als bisbes que li enviessin la informació sol·licitada.

La Fiscalia, per part seva, va sol·licitar en febrer passat la inadmissió a tràmit de la querella, perquè considera que els fets van prescriure en 1977, amb l'aprovació de la Llei d'Amnistia, i que en el moment en què es van produir eren delictes comuns d'assassinat, detenció il·legal o lesions, segons el Codi Penal de la República.

D'igual manera, el Ministeri Públic sosté que la competència en el present cas no correspon a l'audiència nacional ja que, segons la seva opinió, els crims haurien de ser perseguits pels jutjats dels llocs en els quals es van cometre els fets.

DADES DE TOT ESPANYA

El llistat lliurat a Garzón recull dades de les 17 comunitats autònomes, entre les quals destaca Andalusia, amb 29.091 víctimes; València, amb 28.892; i Castella i Lleó, amb 15.269. A més, el jutge ha rebut el nom de 10.266 víctimes d'Extremadura, 10.178 d'Aragó, 9.759 del País Basc, 7.885 de Castella-la Manxa, 4.396 de Galícia, 3.431 de Navarra, 2.995 de Madrid, 2.535 de Cantàbria, 2.400 de Catalunya, 2.007 de La Rioja, 1.777 de les Balears; 1.246 d'Astúries, 855 de Múrcia, 457 de Ceuta, Melilla i el nord d'Àfrica, 262 de les Canàries i 7 d'altres territoris.

Segons l'advocat de les associacions, Fernando Magán, entre aquests noms es troben els d'uns 4.000 desapareguts que han estat exhumats els últims anys, així com diversos centenars que han estat identificats en les tasques de recerca que s'estan portant a terme en fosses situades a Navarra, Burgos, Madrid o València.