La primavera comença aquest dilluns a les 00.21 hores i durarà 92 dies i 18 hores, fins al 21 de juny

MADRID, 21 Mar. (EUROPA PRESS) -

Aquest dilluns 21 de març, a les 00.21 hores (hora peninsular) començarà oficialment la primavera a l'hemisferi Nord, segons el Conveni Astronòmic, que assenyala que aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, fins a l'arribada de l'estiu, el 21 de juny, segons l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).

El començament de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol.

En el cas de la primavera, aquesta posició és la que des del centre del Sol, vist des de la Terra, travessa el l'equador celeste en el seu moviment aparent cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit gairebé coincideixen i per això, a aquesta circumstància, es la flama també equinocci de primavera. És precisament en aquest instant quan a l'Hemisferi Sud comença la tardor.

L'equinocci de primavera pot arribar, com molt, en tres dates diferents del que té de llarg el calendari, del 19 al 21 de març. Concretament, durant el segle XXI, la primavera més tardana del segle ha estat la del 2003 i la més matinera la de 2096. Aquestes variacions es deuen a la manera d'encaixar del calendari, ja que alguns anys són bixestos, i a la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (any tròpic).

A més, la primera és l'època de l'any en la qual la longitud del dia s'allarga més ràpidament. Així, el Sol surt pels matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i a la tarda es posa un minut més tard, de manera que el temps que el sol està per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia.

El canvi d'hora es produirà, com és habitual, l'últim diumenge de març, dia 27, quan a les dues de la matinada (hora peninsular) calgui avançar el rellotge fins a les tres, de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora menys.

FENÒMENS ASTRONÒMICS

Al llarg de la primavera es produiran fenòmens astronòmics ja predits com dos eclipsis que tindran lloc els pròxims 1 de juny i 15 de juny. El primer serà un eclipsi parcial de Sol, visible a l'Est d'Àsia i en els extrems més septentrionals de Nord-amèrica i Europa. Després, el 15 de juny, tindrà lloc un eclipsi total de Luna, completament visible a l'extrem més oriental d'Espanya --costa mediterrània i Illes Balears--, mentre que a la resta de la península i Illes Canàries es veurà gairebé tot l'eclipsi total, excepte durant el seu començament.

L'IGN també recomana fer, en aquesta època de l'any, observacions nocturnes del cel en dates pròximes a la lluna nova (3 d'abril, 3 de maig i 1 de juny), excepte quan es pretén observar la pròpia Luna. La primera lluna plena de la primavera tindrà lloc el 18 d'abril. En aquesta primavera es donaran altres dues llunes plenes, el 17 de maig i 15 de juny. Pel que fa a les pluges de meteors, la més important serà la de les Eta Acuáridas, que assoliran el seu màxim nivell al voltant del 5 de maig.

Alhora, la primavera facilitarà la visibilitat d'alguns planetes ja que a l'alba seran visibles Venus, Mart, Júpiter i Urà. Saturn passarà de ser visible tota la nit al principi de la primavera, a ser visible la primera part de la nit al final es la primavera. A més, el 3 d'abril, es produirà el seu màxim acostament anual a la Terra, [alcanzando] el seu disc un diàmetre de 19,4". Pel que fa a les constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran l'Óssa Menor, el Drac, Cefeo i Llegeixo al llarg de la nit.