El CES afirma que "tot fa pensar" que el sector de la Construcció es recuperarà a partir de 2011
PALMA DE MALLORCA, 28 Oct. (EUROPA PRESS) -
La renda per càpita de Balears s'ha situat el 2008 i, per primera vegada en la història, per sota de la mitja espanyola. Concretament, 2,06 punts per sota de la qual s'ha registrat a la resta de l'Estat, col·locant-se en el lloc número 11 de Comunitats Autònomes, tot i que per sobre de les quals tenen el turisme com a principal activitat turística, amb l'excepció de Catalunya.
Així ho va exposar avui el president del Consell Econòmic i Social (CES), Llorenç Huguet, durant la presentació de la memòria d'aquesta entitat públic-privada corresponent a l'exercici 2008, que, per primera vegada, ha registrat vots en contra a l'hora de la seva aprovació, sis dels 36 possibles, corresponents al sindicat CCOO (5) i a la patronal Pimem (1), el que el responsable ha considerat un "exemple de democràcia interna", segons ha dit.
Segons ha precisat Huguet, l'anàlisi del comportament econòmic de les illes durant l'any passat "permet fer previsions a curt i mitjà termini", com que "tot fa pensar" que el sector de la Construcció es recuperarà a partir de 2011, quan tornarà a elevar-se per sobre de les 2.000 habitatges construïdes anualment, un límit que ha arribat a aquest any --el 2008 han estat una mica més de 5.000-- i que es mantindrà amb un lleuger descens en 2010.
El president de la CES no va ocultar, que, a la vista de les dades del 2008, la crisi "és més intensa" que la que s'ha produït en el període 1991 a 1993, i, a més, es veu agreujada pel la circumstància que la població de les illes ha crescut un 35% en l'última dècada. De fet, ha assegurat que l'efecte crida "es va mantenir" durant el passat exercici, un aspecte negatiu en un moment en què creix la desocupació.
En canvi, ha destacat que el "punt fort" de Balears, en termes d'atur, és que té la taxa més baixa de desocupats de llarga durada, ja que les probabilitats que tenen els treballadors de trobar ocupació en el primer mig any després de deixar la seva activitat, són sensiblement més elevades que en altres comunitats autònomes, donat el dinamisme econòmic balear, que va permetre que el producte interior brut (PIB) creixés un 1,8% el 2008, per sobre de la mitja espanyola (1,2%). Mentre que per a aquest any s'espera que baixi al -3%.
Tot i això, també ha precisat Llorenç Huguet que el sector serveis "no ha absorbit" el repunt d'aturats que va suposar la caiguda de la construcció, que el 2008 ha arribat al -20%, respecte del -15% que ha baixat en 1993 i al -8% que s'ha registrat en 2003. A més, el daltabaix es mantindrà, almenys durant 2010, perquè aquesta activitat encara no presenta aspectes de recuperació, més enllà dels encàrrecs de l'Administració corresponents al Pla E.
MÉS DESPESA TURÍSTIC AMB MENYS ESTADA
Pel que fa al sector turístic, el CES considera en la seva memòria que Balears és la Comunitat que va presentar un "millor comportament" entre les quals es dediquen al 'sol i platja' --un grup que integren, a més, Canàries, Andalusia, Comunitat Valenciana i Catalunya--, amb un creixement de la despesa dels visitants, respecte a l'any passat, del 3,5%, amb de 9.551,6 milions d'euros, fet que suposa el 18,4% del total espanyol.
També va observar el CES alguns aspectes preocupants el 2008, com és el descens del -1,43% en l'estada mitjana, sobretot en la temporada mitjana-alta, i a causa del descens en l'afluència de turistes nacionals, mentre que els principals mercats emissors --britànic i alemany-- van mantenir la seva activitat amb poques oscil·lacions.
ES VA DISPARAR MÉS D'UN 50% L'ATUR
L'estructura del mercat de treball s'ha fet importants ajustos l'any passat, entre els quals destaca que el sector ha crescut més, en proporció, que el privat, amb un increment del 5% en la contractació, ho va suposar 60.190 contractes --un 8% d'ells indefinits--, davant del descens del -1,1% de les empreses. A final d'any, el 2008 la població en atur ha crescut un 51,7% i la població activa ho va fer un 3,9%, de manera que s'incrementa el nombre dels qui desitgen accedir a una ocupació.
Per sectors, la construcció va acaparar la pèrdua d'ocupació, amb 6.235 treballadors menys, quedant-se en 63.144 professionals, fet que suposa un descens del -9% en força laboral. Li va continuar la indústria, on la caiguda ha arribat al -2,2%. Per part seva, el sector serveis ha repuntat a un 0,9% i l'agricultura un 4%. En total, es va perdre el 0,8 dels llocs i es van perdre 3.450 llocs en totes les illes.
