Sis de cada deu ciutadans de Balears creu que la immigració és negativa i el 53% opina que no hi ha integració

PALMA DE MALLORCA 13 Ene. (EUROPA PRESS) -

Sis de cada deu ciutadans de les Balears (62%) creu que la immigració és negativa per a les illes, mentre que més de la meitat (53%) opina que no s'acaba de produir la integració en aquesta Comunitat Autònoma, segons revela una enquesta feta per Signe i Significat S.L. per al PP, mitjançant la qual s'han realitzat 850 enquestes.

En una roda de premsa, l'eurodiputada del PP Rosa Estarás ha informat que el citat estudi revela que el 41,7% dels enquestats veu negativa la immigració a nivell general en el conjunt de la Unió Europea per ser "excessiva", si bé un 34,9% sosté que seria positiva si fora controlada per les autoritats, de manera que només arribessin aquells estrangers amb un lloc de treball.

En aquest sentit, Estaràs ha recalcat que l'immigrant que arriba amb una feina "no cau en mans de les màfies", ja que aconsegueix la seva regularització a Espanya. Així, ha asseverat que el seu partit ha defensat el mateix des que a l'any 2000 s'aprovés la Llei d'Estrangeria, de manera que dóna suport a la immigració, sempre que arribi "regulada amb papers".

Així, ha insistit que una persona que arriba a Espanya amb cobertura legal "no s'aprofitaran d'ella les màfies", i alhora ha estimat que haurà una major integració, tenint en compte que tindrà "tots els drets i deures" d'un ciutadà espanyol.

Tot i això, ha criticat el fet que el president del Govern, Francesc Antich, "demanés a l'any 1999 papers per a tots, de la mateixa manera que reclamava al 2000 el president de l'Executiu central, José Luis Rodríguez Zapatero". Així, ha criticat que els últims anys, s'han fet regularitzacions "complicades" d'immigrants sense papers, fins al punt que Espanya "ha estat amonestada per la Unió Europea i per alguns països europeus".

"La desorganització no funciona i fa mal als propis immigrants, que arriben a llogar un matalàs en cases per poder dormir", ha remarcat Estaràs, qui ha lamentat que el fet que hi hagi estrangers sense papers provoca "molta feina en negre".

En aquest sentit, l'eurodiputada 'popular' ha reiterat que quan la immigració no està ordenada, la integració dels estrangers és "gairebé impossible, perquè és quan vénen els problemes". Per a Estaràs, ha d'arribar el nombre d'immigrants que "es pugui absorbir perquè tot el món tingui com a mínim serveis i de qualitat de vida", alguna cosa que, segons ha advertit, "no haurà per a ningú mentre la immigració no estigui organitzada".

CRISIS I FEINA

D'altra banda, l'esmentada enquesta revela que dos terços de la població balear considera que, davant de la crisi econòmica, Espanya està pitjor que altres països de la UE, mentre que només el 3,3% estima que està millor.

D'altra banda, tres de cada deu (31,1%) sosté que el PP resoldria millor la crisi econòmica espanyola, mentre que dos de cada deu (20,7%) creu que el PSOE seria més efectiu. Mentrestant, més del 80% opina que el deute espanyol és elevat, si bé estima que no és igual a la qual té Grècia o Irlanda.

L'estudi també assenyala que nou de cada deu ciutadans enquestats considera positiu que un treballador espanyol tingui dret al treball en tots els Estats de la UE, de la mateixa manera que un ciutadà de la UE tingui dret al treball a Espanya.

Alhora, set de cada deu (69,9%) pensa que a Espanya hi ha més desocupació que als països de la UE, mentre que el 20,2% considera que la desocupació és el mateix i l'1,1% afirma que hi ha més atur a la resta d'Europa.

En aquest sentit, Estaràs ha manifestat que els més de 4 milions de desocupats que hi ha a Espanya "ens situen en una situació inèdita molt complicada amb unes dades que no s'havien viscut des de l'any 1986".

L'esmentada enquesta, feta per conèixer, sobretot, el coneixement dels ciutadans de Balears sobre les institucions europees, així com la seva posició sobre la immigració i altres qüestions, com la crisi econòmica i la feina, es va realitzar entre el 26 de novembre i el 10 de desembre d'aquest any. Concretament, es varen enquestar a 200 persones a Palma; 200 en la Part Forana; 200 a Menorca; 200 a Eivissa i 50 a Formentera.