AMP.- El vot indecís s'estén entre els votants de centre i classe mitjana, segons Gadeso

Llevat un any per a les eleccions autonòmiques i municipals de 2011, el vot indecís s'estén entre un perfil de votant molt concret, allunyat dels extrems ideològics de la dreta i l'esquerra, que tenen molt clar quin serà la seva opció política a les urnes.

Així ho posa de manifest l'últim informe de la Fundació Gadeso, que revela que el votant de centre i classe mitjana és el que alberga més dubtes sobre quin partit votar. En concret, segons la inclinació ideològica, el 16,9% dels votants de centre es mostra indecís, percentatge que baixa fins al 10,8% en cas del votant de centre-esquerra.

Aquesta indecisió es dilueix a mesura que ens acostem als extrems, com és el cas del votant de dretes, que té totalment decidit a qui votarà i només el 0,9% dels enquestats de dretes es mostra indecís. El mateix succeeix en el cas dels votants d'esquerres o de centre dreta, on el vot indecís afecta al 2 i 2,4% de l'electorat, respectivament.

La intenció de vot també varia, assenyala Quaderns Gadeso, segons la classe social a la qual pertany el votant, i un altre cop, els extrems o posicions més allunyades tenen clar a què partit votaran, davant de les classes mitges. És el cas de l'electorat de classe alta, on un residual 0,9% no sap encara a qui votar, mentre que entre la classe baixa, el vot indecís afecta només al 2,7%. En canvi, el 18,9% dels votants de classe mitjana es mostra indecís, circumstància que es repeteix, tot i que en taxes allunyades, en la classe mitjana-baixa (7%) i mitjana-alta (3,5%).

PSOE I UM, LES FORMACIONS MÉS AFECTADES

I com afecta als partits aquesta situació?. Segons Gadeso, PSOE i UM són les formacions que es veuen a aquestes altures més afectades pel vot indecís, front al PP, electorat del qual registra una fidelitat molt elevada. En canvi, el 7% dels votants que en anteriors eleccions van votar al PSOE ara té dubtes, tal com succeeix en el cas dels regionalistes, on la indecisió afecta al 5,7% del votant 'uemita'.

Això s'explica, d'una banda, que el votant d'esquerres és més crític i necessita sentir-se convençut en cada cita electoral. D'altra banda, el fet que PSOE i Bloc estiguin en les institucions els situa com els partits que estan gestionant la crisi econòmica i per tant la lupa davant de la societat plana sobre ells.

L'informe de Gadeso fa una menció a part per a UM, formació que a causa de a la corrupció ha estat expulsada de les institucions de les Balears i que es troba immersa en un procés de renovació i "recaptació" de l'electorat; i així i tot, presenta un nivell de fidelitat més gran que el PSOE.

Per concloure, l'informe reserva un espai a l'anàlisi de l'abstenció i detalla que l'abstenció "decidida" se situa entorn del 27,8%, mentre que la previsió d'abstenció final és molt més gran, del 42,8%, si es té en compte que els votants indecisos poden finalment decantar-se per l'abstenció.