PALMA DE MALLORCA, 29 d'octubre (EUROPA PRESS)
L'excap d'Urbanisme d'Andratx, Jaume Massot, ha afirmat avui que la finca del Port d'Andratx on l'any 2001 Carlos Hidalgo, germà de l'exalcalde d'Andratx, Eugenio Hidalgo, va obtenir llicència d'obra per posar en marxa un restaurant, era urbana "com una catedral" des de 1981, i no una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), tal com havia asseverat dos anys abans basant-se en les Normes Subsidiàries del municipi.
A preguntes del fiscal anticorrupció, Juan Carrau, durant la segona jornada del judici que s'està celebrant a l'Audiència Provincial per la peça 32 del cas Andratx, Massot va justificar que durant la seva etapa en el consistori mallorquí estava "sempre sobrecarregat de treball" i quan en un primer moment va certificar que la zona en qüestió era protegida, "va estar fet malament per la meva part i no vaig actuar amb la suficient diligència".
Tal com va apuntar, va rectificar el seu criteri quan l'arquitecte d'Hidalgo, Francisco Muñoz Gil -avui dia mort-, li va traslladar que aquest pretenia construir un restaurant a l'avinguda Gabriel Roca del Paseo Marítim, assegurant-li a través d'unes fotografies i una sentència del Tribunal Suprem que es tractava d'una parcel·la urbana que, a més de tenir un habitatge a partir de la qual Hidalgo anava a construir l'establiment, estava dotada de diferents serveis i equipaments, els mateixos que en 1981.
"Se'm va plantejar un problema ètic i vaig haver de rectificar l'equivocació, perquè la consciència així m'ho va demanar", ha afirmat l'ex responsable urbanístic, qui va agregar que la zona constava d'accés rodat pavimentat, electricitat, xarxa de clavegueram executada però no en funcionament, enllumenat públic, energia elèctrica i xarxa d'aigua potable, ens altres recursos, a més de l'immoble passat a 1950, de planta baixa i uns pis, de manera que "no es pretenia edificar un nou edifici en terra ras o verge".
Així, va reiterar que "estava carregadíssim de treball i solia cometre errors, tot i que mai en la tramitació de llicències". En concret, l'Ajuntament d'Andratx havia emès un certificat en 1998 en què s'indicava que els terrenys eren sòl rústic protegit amb categoria d'ANEI, mentre que en 1998 va elaborar un altre on establia que només eren ANEI.
Tot i això, va ser el gener del 2001 quan, per primera vegada, Massot va emetre un document oficial on asseverava que es tractava de sòl urbà, i alhora en febrer del mateix any va assenyalar en un altre certificat que l'ús de bar, cafeteria i restaurant és un ús permès per la normativa urbanística aplicable a aquest terreny.
En la mateixa línia, el gener del 2002 va elaborar un altre document oficial en el qual indicava que es tractava de sòl urbà amb qualificació de Zona General Turístic Residencial. Segons va subratllar Massot durant la seva declaració, després de ser conscient de què es tractava d'un terreny urbà va intentar posar-se en contacte amb els quals havien estat propietaris de l'habitatge de la finca i que la van vendre a Hidalgo per informar-los que "no es tractava d'un ANEI".
"Vaig intentar localitzar-los a través de les Pàgines Grogues de França per internet però va ser impossible", ha reconegut l'excap d'Urbanisme.
RELACIÓ AMB FRANCISCO MUÑOZ
Pel que fa a la seva relació amb l'arquitecte Francisco Muñoz, va assegurar que va ser "fals soci meu" ja que únicament ho va contractar des de l'empresa Territori Assessors, del qual en tenia el 50 % de les seves accions, per uns treballs específics ja que "era un gran expert urbanista".
Al mateix temps, va fer referència a la petició que va realitzar el Consell perquè demostrés que es tractava de sòl urbà, respecte a la qual cosa Massot va manifestar que no es va justificar aquesta qualificació davant de la Institució Insular ja que "era indemostrable en aquell moment", i alhora va al·ludir a les desavinences polítiques existents en aquells moments entre Consell i Ajuntament. "L'urbanisme, per desgràcia, es transformava en arma política", va recriminar Massot.
"Jo no he ocultat res i mai va haver obscurantisme", va puntualitzar l'acusat, qui va assegurar que havia mantingut "ingents reunions" amb l'administració supramunicipal, des d'on "estaven tancats i barrats". Finalment, va assenyalar que no va assistir a la inauguració del restaurant, que va tenir lloc l'1 de juny de 2001 sota el nom de Ses Veles, tot i que després va passar a denominar-se Il Grill.
