AMPL.- Mestres de Balears critiquen el "divorci" entre política i educació en no fer-se "res" per millorar aquest àmbit

PALMA DE MALLORCA, 26 d'agost (EUROPA PRESS)

A prop de 50 mestres d'educació, tant d'infantil com de primària, participants en l'Escola d'Estiu de Mallorca, que té lloc des d'ahir en el I.E.S Antoni Maura, de Palma, van afirmar que "alguna cosa passa en l'educació a Balears", al recriminar que s'ha produït un "divorci" entre el món educatiu i el polític ja que "no es vol fer res" per millorar el panorama educatiu balear.

Així ho va expressar també el president de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA) de Mallorca, Fernando Martín, qui va destacar que l'educació a Balears "és diferent" en funció de cada illa. En aquest sentit, va recordar el cas de Menorca que, segons el seu semblar, és la "millor" illa de l 'arxipèlag, a l'expressar que és on s'aconsegueixen resultats "més eficaços".

Martín, va realitzar aquestes declaracions en el marc de la taula rodona "Quina Escola Volem?", programada en les diferents activitats que es desenvolupen en l'Escola d'Estiu de Mallorca, en què també va estar acompanyat pel director general d'Innovació i Formació del Professorat del Govern, Josep Serra i Colomar; l'ex membre de l'Escola d'Estiu, Pere Segura; i la degana d'Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Dolors Fortesa.

Per la seva banda, Fortesa, en qualitat de degana de la UIB "i com pedagoga", va destacar que entre d'altres coses, en l'educació primària hauria de donar-se "major impuls" a l'anglès com llengua estrangera, ja que ha afirmat que és "necessari" que els estudiants d'aquest cicle educatiu coneguin aquest idioma i ho apliquin d 'una manera "més directa", i com a exemple va exposar que assignatures com 'Coneixement del Medi', entre d'altres, podrien donar-se en aquest idioma, de de cara que els joves s'adonin de la "importància" de l'idioma universal.

Alhora, i concretant en el cas balear, la també professora del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació, va destacar que el català ha d'ocupar "el primer lloc" en la prioritat d'idiomes, però va assegurar que sense "menysprear" a l'espanyol, ni tampoc l'anglès.

NOUS PLANS EDUCATIUS PER AL CURS 2009/2010

A més d'expressar la seva opinió respecte a la situació del món educatiu a les illes, va informar que a partir del curs 2009/2010, la UIB implantarà nous plans educatius que afectaran a tots aquells interessats a convertir-se en mestres.

Des d'aquest moment, la carrera de 'Mestre d'Especialitat en...', en funció de cadascuna de les especialitats que imparteix la UIB, passarà a anomenar-se 'Graduat d'Educació', tant en infantil com en primària, i passarà a tenir una durada de quatre anys, "com en altres llocs del món", ha afirmat Fortesa.

Pel que fa a la nova reforma educativa en matèria d'educació, les pràctiques laborals també patiran modificacions, ja que de comprendre un període de "només" tres mesos, amb l'entrada en vigor d'aquesta nova normativa, els futurs professors comptaran amb l'experiència d'haver realitzat el 'practicum' d'un any "escolar", cosa que donarà una més gran "soltesa" i "coneixements" que a l'alumne li seran molt útils en la seva futura vida professional.

Alhora, i en funció de cadascuna de les especialitats, Fortesa va apuntar que a l'àrea d'Infantil es donarà "més prioritat" al caràcter més psicopedagògic de la matèria, mentre que en primària, el "més destacable" serà el coneixement de les didàctiques específiques com poden ser les Matemàtiques, Llengua Espanyola, i Coneixement del Medi, entre d'altres.

MÀSTER EN LLOC DEL C.A.P

Prosseguint amb l'explicació sobre la nova reforma que afectarà als futurs professors, de l'especialitat que escullin, la degana d'Educació de la UIB també va destacar que a partir del curs 2009/2010 es canviarà el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) per un Màster en Formació al Professorat, que comptarà amb de 300 presencials en els centres, i tindrà valor europeu.