(Ampl.).-El Pacte per l'habitatge assequible a Balears preveu la realització de 20.000 accions durant la legislatura

Govern i agents socials i empresarials signen un acord "històric" que permetrà reactivar el sector de la construcció

PALMA DE MALLORCA, 21 de maig (EUROPA PRESS)-

La ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, i el president del Govern autonòmic, Francesc Antich, van presidir avui la firma del 'Pacte per un habitatge adequada i assequible a les Illes Balears' que preveu la realització de 20.000 actuacions de rehabilitació i l'edificació de 5.000 HPOs durant la present legislatura.

Es tracta d'un acord "històric" en què hi participen l'executiu balear i els agents socials i econòmics de les comunitat autònoma, -representats pels sindicats UGT, CCOO i la patronal CAEB-, i que està dirigit a facilitar l'accés a l'habitatge a les persones que tenen més dificultats i al mateix temps a reactivar el sector de la construcció que travessa un procés de desacceleració.

La firma del Pacte representa alhora un dels eixos principals d'execució en la política econòmica, social i laboral de la comunitat, a través del desenvolupament de les 20.000 accions concretes.

Del total d'actuacions, 14.000 són operacions de rehabilitació i 6.000 nous habitatges, dels quals 5.000 seran de nova construcció i altres 1.000 més que procediran d'edificis buits que adquirirà l'administració "per revertir-los en el mercat protegit a un preu assequible", va explicar Antich.

QUATRE MARCS S'ACTUACIÓ

Per portar a terme aquests projectes s'estableixen quatre marcs d'actuació: La intervenció en el patrimoni edificat existent, l'impuls d'una oferta d'habitatge nou que propiciï un desenvolupament d'una nova ciutat socialment i mediambientalment sostenible, la millora dels processos d'informació als sol·licitants i usuaris d'habitatges i la relacions amb les altres administracions

Alhora, aquestes quatre grans finalitats es concreten en 14 línies de treball diferents, com ara la regeneració de zones urbanes obsoletes, l'adquisició d'habitatges buides per al lloguer i actuacions en matèria de supressió de barreres arquitectòniques, entre d'altres.

En l'apartat de construcció d'habitatge nou destaca l'obtenció de terra per a habitatges pública -una mesura recollida en la Llei d'Habitatge- i diverses actuacions per incentivar la creació d'un parc suficient d'habitatge protegit, que es concretarà en les 5.000 HPOs promeses pel Govern.

El compliment de totes aquestes premisses serà supervisat per una Comissió de seguiment que tindrà representació del Govern, la patronal i els sindicats.

El document ha estat subscrit pel president de l'executiu illenc, el conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, el president de CAEB, Josep Oliver, el secretari general d'UGT, Lorenzo Bravo, i el secretari general de CCOO, José Benedicto, sota el compromís a col·laborar en el desenvolupament de les actuacions que es plasmen a l'acord que ha estat consensuat al llarg dels últims mesos amb els diferents sectors implicats.

Antich va destacar durant el seu discurs que el projecte pretén consolidar el dret constitucional d'accés a un habitatge digne i "donar resposta al problema que tenen moltes famílies de les Illes que han de destinar una gran part dels seus salaris per poder disposar d'un habitatge".

Per la seva banda, la ministra d'Habitatge va valorar de manera positiva un acord que preveu mesures "realistes i adaptades a la societat", que permetrà "adaptar-se a les característiques pròpies de les Illes i a les necessitats de la seva població".

En el seu discurs, va recordar alhora que el Govern està treballa en l'elaboració del Pla estatal de l'habitatge 2009-2012 que incidirà en tres aspectes bàsics; la flexibilitat, coresponsabilitat i la coordinació pública, que permeti dissenyar una política d'habitatge basa en el "lleialtat institucional".

EL SEGON GRAN ACORD

El president del patronal balear va destacar la voluntat de les parts de "portar a terme" l'acord, i va fer referència a la importància de disposar d'unes "regles de joc clares, segures i no canviants, per la qual cosa va reclamar "extremar la prudència legislativa i tenir en compte la societat civil".

Per la seva banda, el líder d'UGT va reclamar finançament per poder desenvolupar l'acord ja que, segons va indicar, "sense diners no es pot fer res". Alhora, va coincidir amb Benet que es tracta del segon gran acord signat en el que portem de legislatura i que permetrà reactivar el sector de la construcció que "enregistra dades de desocupació importants".

Diverses autoritats institucions i econòmiques de la comunitat van presenciar l'acte, com ara els representants dels Consells Insulars, el delegat del Govern a Balears, Ramón Socías, i el president de l'Associació de Constructors de les Balears, Sebastián Pastor.