El Fons per a la Conservació del Voltor Negre i el Covib segellen un protocol contra les morts d'animals per verí

PALMA DE MALLORCA, 12 Ago. (EUROPA PRESS) -

El Fons per a la Conservació del Voltor Negre i el Col·legi Oficial de Veterinaris de les Balears (Covib) han subscrit un conveni de col·laboració que estableix l'aplicació d'un protocol destinat a evitar la mort d'animals salvatges i domèstics a causa de la ingesta de verí.

En els últims 30 anys, un mínim de 25 voltors negres han mort per enverinament, una xifra que constitueix només la "punta" d'una problemàtica "molt perillosa", tal com ha explicat en roda de premsa Federico González, tècnic del Fons per a la Conservació del Voltor Negre i coordinador del projecte, qui ha precisat que només es detecten entre el 8 i el 12% dels casos de mort per aquest motiu en una espècie que no supera els 140 exemplars en tot l'arxipèlag.

Per la seva banda, el president del Covib, Ramón García, ha detallat que l'acord preveu la creació d'un sistema de notificació en el web del Col·legi a través del qual els veterinaris donaran part de manera voluntària dels casos d'enverinament que atenguin en les seves consultes, perquè després siguin comunicats al Fons de Conservació del Voltor Negre, que al seu torn traslladarà la informació al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) i als diversos agents rurals perquè prenguin les mesures pertinents.

Alhora, el protocol, que podria ser exportat a altres llocs, preveu l'edició de material informatiu sobre els efectes del verí en la fauna silvestre i domèstica, així com l'assessorament tècnic als propietaris dels animals afectats. En aquest sentit, González ha assenyalat que les espècies més perjudicades per l'ús d'esquers enverinats són el voltor negre i el milano (el 2010 han mort 15 exemplars per verí), seguits dels animals domèstics com els gossos o els gats, propietaris dels quals són "els primers" a detectar la utilització d'aquests recursos, segons ha postil·lat el president del Fons, Carles Tarancon.

Pel que fa als terminis, García ha explicat que el sistema de notificació es crearà durant el present any, amb l'objectiu que estigui "completament operatiu" entre els pròxims mesos d'octubre i novembre. En tot cas, els representants de les dues entitats han remarcat que no es tracta d'un protocol nou, ja que els procediments que estableix ja s'havien aplicat a altres problemàtiques.

Amb tot, el coordinador del projecte ha assegurat que l'ús d'esquers impregnats amb substàncies tòxiques constitueix una pràctica "cruel" a més d'"il·legal", i que és "mentida" que en els vedats privats de caça en els quals es dipositen aquest tipus d'esquers hi hagi "més perdius o conills".

PROCEDIMENTS JUDICIALS CONTRA EL VERÍ

D'altra banda, Tarancon ha destacat que el Fons per a la Conservació del Voltor Negre, que fa poc s'ha fusionat amb altres tres organitzacions per a la conservació dels voltors, porta 15 anys personant-se en diversos procediments judicials a tot Espanya i en altres 12 països europeus per l'ús de verí en el mig natural, i ha remarcat que el 99% dels casos ha estat originat per la prèvia intervenció d'un veterinari.

En aquest sentit, ha anunciat que l'organització s'ha personat en procediments a Castella-la Manxa, Andalusia, Catalunya i Balears, on han participat en un cas que s'ha produït en 1999 a Alaró i en un altre ocasionat el 2002 a Menorca. Actualment, el Fons està personat una causa originada l'agost del 2009 a Llucmajor, derivada de la mort per verí de tres milans i una arpella. En conjunt, l'entitat ha recollit 12 sentències condemnatòries dictades a tot l'Estat.

Pel que fa a les pautes d'actuació davant de la detecció d'un animal mort presumptament per verí, González ha recordat que, si ho troba un particular, no deu tocar-lo; en primer lloc, "per la seva pròpia seguretat", i, en segon terme, per constituir el cadàver una prova de delicte, ja que, ha recordat, l'ús d'esquers amb verí és il·legal. Així, la persona que hi hagi trobat a l'animal deurà cridar al número del servei d'emergències del 'Projecte SOS Verí'.

Després, agents mediambientals o del Seprona han de procedir a l'aixecament de les restes, que seran remesos a un laboratori acreditat a tal afecte perquè confirmi la mort de l'exemplar per la ingesta de productes tòxics, el que permetria presentar els resultats de l'anàlisi com prova en un judici. Segons el president del Fons, el procés pot prolongar-se més d'un any una vegada que hagi estat portat als tribunals.