Galiardo interpreta a Palma 'L'Avar' de Molière davant d'un públic que quedarà "anestesiat pel dolor de la mentida"

PALMA DE MALLORCA, 13 Abr. (EUROPA PRESS) -

Autodefinit com a actor en construcció, d'esperit renovador, un homòleg de vegades reencarnat, barroc i de paràgraf llarg, inquiet filòsof i cercador, Juan Luis Galiardo ha aterrat a Palma per presentar 'L'Avar', obra que acollirà el Teatre Principal entre el 14 i el 17 d'abril i en què s'enfundarà en el paper d'Harpagon, "un viudo que, per cobdícia, maxaca tot el que l'envolta". Una comèdia moral que reflecteix que "un dels mals actuals és la destrucció de la família, al costat de la de l'individu mateix".

Segons la seva opinió, es tracta d'una obra "de gran envergadura, feta molt a consciència per portar l'essència del clàssic a la missió del modern", assevera l'actor, qui augura que el públic, davant d'"aquest meravellós text, ple de pedagogia social, quedarà anestesiat pel dolor de la mentida". Sobre l'escenari, els assistents es trobaran amb tretze personatges que representaran les diferents franges psicològiques de la societat, el que permetrà que "tots se sentin identificats amb cadascun d'ells".

"No vaticino que, com el 66, les dones es quedin amb ganes de fer l'amor amb mi, però si vénen pot ser que succeeixi", s'atreveix a ironitzar Galiardo, nascut a San Roque (Cadis) en 1940. Durant la roda de premsa que ha ofert a la capital balear per avançar els detalls de l'obra, dirigida per Jorge Lavelli, l'artista ha arribat a considerar als banquers com els màxims exponents de l'avarícia actualment, per sobre dels polítics, als qui s'ha referit com "adolescents que volen portar la raó permanent en la vida".

De fet, per al gadità, a la classe política espanyola "únicament li interessa el vot, no el bé comú", pel que ha incidit en la necessitat de "limitar les seves funcions perquè deixin de mamonetjar, una cosa típic dels tontos". En un acte en el qual s'ha mostrat especialment crític amb aquest sector, Galiardo ha apel·lat al vot en blanc a les eleccions autonòmiques i municipals del 22 de maig "per castigar als polítics i que comencin a prémer el culet". "Si una altra vegada els corruptes guanyen per majoria, seguirem en un país corrupte".

En qualsevol cas, ha asseverat que "un empat tècnic" entre les dues forces majoritàries "estaria bé" així com "un pacte d'Estat" entre aquestes per afavorir el diàleg amb les Autonomies i amb les diferents entitats socials "d'un país amb una cultura invasora meravellosa: hem estat regnes variats i tota la gresca actual només és producte de la ignorància".

L'actor ha ironitzat fins i tot, en un moment de la roda de premsa que li ha sonat el telèfon mòbil, que a aquesta hora "sempre" li truca el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "perquè li doni assistència central: després que bons psiquiatres em reconduïssin, ajudo a la tropèl·lica classe política que vagi pel camí del seny, no de l'algaravia".

EL CATALÀ "COM ARMA DE COMUNICACIÓ, NO LLANCÍVOLA"

Entremesclant ironies, records i passions, Galiardo ha aprofitat per expressar la seva estima a la llengua catalana, a la qual ha considerat "un vehicle de comunicació i no un arma llancívola". De fet, ha exalçat el seu vincle familiar amb Catalunya fins al punt de decantar-se per la victòria del FC Barcelona en el seu enfrontament davant del Reial Madrid de dissabte que ve. "Vaig ser madridista fins que l'equip va perdre els seus principis i ha començat a moure's en un món de negocis".

Així les coses, ha manifestat que "estaré sempre amb l'esport i amb els millors. i l'evidència és que el Barcelona és el millor amb diferència, el que desplega un joc com si de ballet i art es tractés".

CRITICA LA GESTIÓ DEL CINEMA ESPANYOL

Finalment, ha lamentat la "dolentíssima gestió i la politització perversa del cinema espanyol, la majoria les pel·lícules del qual mai s'estrenen malgrat les subvencions que reben", mentre que s'ha referit a Hollywood com "la gran fàbrica de les joguines trencats", on els artistes "viuen en un estat de triomf permanent i als qui manaria una carta per dir-los que han d'aguantar l'estrebada de no estar sempre en primera línia".