El Programa interautonòmic Concòrdia disposa d'11.000 unitats de sang de cordó umbilical "d'altíssima qualitat"

SARAGOSSA, 16 de setembre (EUROPA PRESS)

El Programa Concòrdia, projecte interautonòmic de col·laboració per millorar l'eficàcia dels programes autonòmics de donació de sang de cordó umbilical, disposa ja d'11.000 unitats de sang de cordó umbilical "d'altíssima qualitat", que es conserven en el Banc de Sang i Teixits de Barcelona.

Aquest programa, impulsat pels departaments de Salut d'Aragó, Balears, Catalunya, Extremadura, Navarra i el Principat d'Andorra i al qual aviat se sumaran Cantàbria i la Rioja, s'integra en el Programa Nacional de Sang de Cordón Umbilical i ha estat presentat avui en roda de premsa, a Saragossa, per la consellera de Salut i Consum del Govern d'Aragó, Luisa María Noeno.

A la consellera li han acompanyat el director mèdic de l'Organització Nacional de Trasplantaments, Gregorio Garrido; el director gerent del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, Ramón Pau Plá; i el coordinador de trasplantaments d'Aragó, José Ignacio Sánchez-Miret.

Les comunitats implicades en aquest programa s'han compromès a complir uns criteris de qualitat per a la recollida d'unitats, basats en el pes de les mateixes --que ha de ser d'entre 105 i 110 grams-- i "en la riquesa en cèl·lules que hagi en aquesta borsa" recollida. Les unitats, una vegada obtingudes, passen a ser processades, crioconservades i distribuïdes en el Banc de Sang i Teixits de Barcelona.

Així, s'aconsegueix un alt nivell d'eficàcia i eficiència en les unitats disponibles i es facilita tant la generació de trasplantaments, ja que l'accessibilitat a unitats disponibles vàlides i d'alta qualitat és immediata, com la investigació clínica i biològica.

Gregorio Garrido, va explicar que en la donació de sang de cordó umbilical es treballa a tres nivells, amb els pacients, amb els donants i amb els Bancs de Sang. Respecte als pacients, es tracta que "qualsevol que ho necessiti tingui la màxima probabilitat de trobar una unitat que sigui compatible per a ell".

L'AUTOSUFICIÈNCIA

En aquest sentit, es busca l'autosuficiència i la varietat. "Una xifra adequada perquè Espanya fora autosuficient són les 60.000 unitats de sang de cordó", xifra que es desitja va arribar als anys vinents i amb la qual s'arribaria a superar el 90% d'autosuficiència.

Ara mateix, Espanya té 28.801 unitats, emmagatzemades en diversos bancs de sang, i perquè s'incrementin "totes les Comunitats han de col·laborar i contribuir amb les seves maternitats".

En el cas dels donants, "el punt més important és la informació". Garrido va lamentar que fa alguns anys, "en alguns bancs, en la seva majoria privats, donaven una informació errònia i per això ara s'insisteix a la veracitat i l'eficiència", distribuint informació sobre aquest tipus de donacions en les maternitats dels hospitals.

A més, "s'ofereix la possibilitat de donar als pares que vulguin", però advertint-los prèviament que no és possible donar en qualsevol circumstància, sinó que cal que es donin certes condicions durant el part --que sigui un part normal, que mare i fill estiguin bé, que no hagi febre--.

També es potencia la donació dirigida, en el cas que dones embarassades vulguin emmagatzemar aquesta sang "si un familiar està malalt i si el seu cas es pot tractar amb aquest trasplantament".

BANCS PÚBLICS DE SANG

Respecte als bancs públics de sang de cordó "són una peça clau i funcionen en xarxa". Garrido va indicar que "és important que tots els bancs del pla estiguin acreditats, que tinguin uns estàndards de qualitat".

Garrido va defensar que les mostres de sang de cordó umbilical siguin emmagatzemades i distribuïdes en els bancs públics argumentant que "l'única evidència científica que hi ha actualment és que el cordó umbilical només serveix per a certes malalties".

Entre elles va citar la leucèmia, síndromes mieloproliferatius, en cas d'aplasia medul·lar, immunodeficiències, talassèmia, anèmia drepanocítica i en patologies genètiques com les mucopolisacaridosis, leucodistrofies i altres metabolopaties.

A més, "només s'ha demostrat que és eficaç quan la unitat de trasplantament de cordó procedeix d'una persona externa" al pacient. De fet, "només s'han donat tres casos que la unitat prové d'un donant no extern", una pràctica que està en investigació "i de la qual no hi ha evidències que la certifiquin". Per aquesta raó, s'insisteix tant a oferir als pares i a la societat una informació correcta i completa sobre aquests trasplantaments.

Així, en el cas de bancs de sang privats que emmagatzemen mostres d'una família perquè els usi aquesta mateixa família, Sánchez Miret va assenyalar que "en el 99% dels casos" aquestes mostres no serviran i hauran de ser retirades.

ARAGÓ SUPERA LES ESTIMACIONS INICIALS

La consellera aragonesa Luisa María Noeno va explicar que el programa ha superat amb èxit les estimacions inicials, tenint en compte que "s'esperaven 150 donacions a l'any i s'han rebut 780 donacions des de 2006", de les quals s'han acceptat 511 unitats. Aquestes xifres demostren "la solidaritat de les dones que donen a llum", ajudant així "a aquest programa altruista", gest solidari que la consellera va agrair.

Les unitats de cordó umbilical a Aragó es recullen en les maternitats de l'Hospital Miguel Servet i de l'Hospital Clínic de Saragossa perquè "superen el 80% del nombre dels parts a Aragó".

El coordinador de trasplantaments d'Aragó, José Ignacio Sánchez Miret, va assenyalar que quan aquesta Comunitat es va incloure en el programa Concòrdia "ens van explicar que perquè el programa funcionés devia treballar-se amb una maternitat important, amb uns 1.500 parts a l'any", tenint en compte que de totes les mostres que poden recollir-se només una mínima part és vàlida per poder conservar-se i després transplantar-se.

L'any passat va haver 492 parts vaginals a l'Hospital Sant Jordi de Huesca i 500 en el Bisbe Polanco de Terol, xifres distants a l'establerta per poder recollir mostres d'alta qualitat, va apuntar Sánchez Miret.

Tot i això, la consellera Luisa María Noeno va advertir que en un futur "no descartem recollir unitats en altres maternitats". Sí s'estan realitzant recollides selectives, en el cas que una dona que dóna a llum vulgui conservar aquesta sang del cordó umbilical per a un cas concret d'un familiar compatible en què sí pot ser transplantada. "Aquest any ja portem quatre unitats de donació dirigides", va indicar Miret.

DES DE 2004

El director gerent del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, Ramón Pau Plá, va explicar que va ser en l'any 2004 quan la utilització d'unitats de sang de cordó va experimentar un canvi, ja que "es va comprovar que els seus resultats eren similars als de trasplantaments de medul·la òssia", convertint-se "des d'aleshores en una pràctica habitual".

Els Estats Units va ser el país que va impulsar aquesta pràctica "i propici que es quintupliquessin les seves existències", alguna cosa que porto a plantejar l'increment de les unitats existents de sang de cordó a Espanya. "Llavors, més de la meitat d'unitats de cordó que es trasplantaven en aquest país procedien d'altres", mentre que actualment s'està buscant l'autosuficiència.

"La immigració i els canvis en l'economia ens van portar a plantejar programes de cooperació entre comunitats" i d'aquí va sorgir el Pla Concòrdia, basat en la solidaritat, l'altruisme, la gratuïtat, la confidencialitat, la disposició universal i els màxims nivells de qualitat.

Aquest programa permet compartir protocols tècnics per unificar criteris, dissenyar programes de divulgació, informació i formació continuada, i intercanviar experiències, en trobades com la que avui s'ha celebrat a Saragossa.