El Registre d'entitats Religioses espanyol té inscrits a més de 2.300 grups, un 600% més que en 1980

PALMA DE MALLORCA 17 Mar. (EUROPA PRESS) -

El Registre d'entitats Religioses del Ministeri de Justícia té inscrits actualment a més de 2.300 grups vinculats a minories religioses, una xifra que s'ha incrementat un 600% des de l'any 1980, quan es va crear el registre, i en què, sol aquest any, es van inscriure unes 300 entitats.

Així ho ha destacat, en declaracions a Europa Press, el sotsdirector general de Relacions amb les confessions religioses, José María Contreras, qui aquest dijous ha impartit una ponència a Palma sobre el 'Dret fonamental de llibertat religiosa a Espanya', en el marc de les jornades de Dret Autonòmic i Religió organitzades per Universitat de les Illes Balears.

Contreras ha incidit que aquest substancial augment obeeix a la important arribada de fluixos migratoris amb credos diferents al catòlic des que Espanya es va convertir en país d'acollida. Actualment, viuen en territori espanyol més d'un milió de musulmans, 700.000 ortodoxos i al voltant d'un milió d'evangelistes, per esmentar les confessions més nombroses.

Espanya és, per a les persones que professen una religió diferent a la catòlica, un lloc "obert" en què existeix, no sol a l'àmbit teòric, sinó també en la pràctica, "llibertat religiosa", i així ho demostren diverses enquestes realitzades pel CIS, en les que, segons ha detallat Contreras, els musulmans es mostren "encantats i molt a gust" de viure a Espanya, perquè senten que existeix "respecte per la seva religió, molt més que en altres països", afegeix.

A Espanya hi ha hagut un "canvi sociològic", i la societat, que ara és molt plural, segueix sent eminentment catòlica, però conviu amb una "gran diversitat religiosa". Així i tot, adverteix que "cal treballar a l'hora de gestionar aquesta diversitat, per evitar que es produeixin conflictes com els que han sorgit en països com França, Regne Unit o Holanda".

Així, explica que Espanya, per exemple, no es planteja prohibir el vel que porten les dones musulmanes en els llocs públics. Una altra cosa és l'obligació que té un ciutadà d'identificar-se, de mostrar la cara, si així se li requereix, per accedir en un lloc públic. Però el vel no cobreix la cara, de manera que "no té sentit començar a prohibir coses". I es pregunta: "¿quina diferència hi ha entre la toca d'una monja i el vel?". Espanya és, per tant, un exemple de la llibertat religiosa i així ho perceben les persones que professen minories religioses i que viuen al nostre país.

"Si cream guetos o grups marginals, dividirem a la població i sorgiran els conflictes; mentre intentem integrar a tot el món la societat viurà de manera pacífica en la diversitat", ha detallat Contreras, qui a més de responsable de les Relacions amb les confessions religioses del Govern espanyol és catedràtic de Dret Eclesiàstic.