El Tribunal Suprem confirma els 52 anys de presó contra uns pares per abusar sexualment dels seus fills a Palma

PALMA DE MALLORCA 24 Feb. (EUROPA PRESS) -

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes imposades el juny del 2009 per l'Audiència Provincial de Palma contra un pare -21 anys de presó- i una mare -31 anys-, pels abusos sexuals que entre els anys 2000 i 2004 van cometre sobre els seus tres fills. La sentència, per tant, ha esdevingut ferm i tots dos van ingressar avui a la presó per complir condemna per aquests fets.

I és que el tribunal ha desestimat els recursos de cassació que els dos reus van interposar contra la resolució de l'Audiència, que va condemnar a Antonio G.G. pels delictes d'exhibicionisme, provocació sexual, abús sexual sense violència i intimidació i sense que mediï consentiment, agressió sexual i violència habitual a l'àmbit familiar.

Mentrestant, sobre Pedrona M.O. pesen els delictes d'exhibicionisme, provocació sexual -per no impedir-ho ni evitar-lo-, abús sexual amb accés carnal, agressió sexual i maltractament habitual físic i psicològic a l'àmbit familiar.

En la seva sentència, el tribunal recorda que els dos acusats van mantenir relacions sexuals en presència dels seus fills diverses vegades i fins i tot van obligar a la menor que romangués al lloc "perquè aprengués". També se'ls va condemnar per animar a dos dels fills a mantenir relacions i fer tocaments conjunts, permetre'ls a més veure pel·lícules pornogràfiques, i maltractar de manera habitual als seus fills, i va arribar a copejar-los amb una corretja i una espardenya.

En el cas del pare, aquest va abusar de la filla en les diferents habitacions del domicili familiar, uns fets que coneixia la mare malgrat que no va fer res per evitar-los. A més, en més de tres ocasions Antonio G.G. va consumar els abusos amb el seu fill menor contra la voluntat d'aquest, qui fins i tot era subjectat per Petrona M.O perquè no s'escapés. És més, la progenitora va incitar al seu altre fill a mantenir amb ella relacions sexuals.

Sobre aquests episodis, els acusats es van limitar a negar els fets o a suavitzar-los, al·legant que les pel·lícules exhibides eren dibuixos animats o que, per la seva penúria econòmica, no tenien mitjans per posar una porta en el dormitori conjugal o que el pare col·laborava en la higiene de la nena en el bany, podent haver existit "fregaments casuals".

"VENJANÇA DE L'AVI MATERN"

El Alto Tribunal considera en la seva sentència que tampoc ha estat creïble la tesi manejada pels condemnats que tot es deu a la venjança de l'avi matern, que "es portava molt malament amb el matrimoni". Al contrari, al tribunal d'instància li va semblar que l'ancià "es va preocupar més del benestar dels seus néts que de causar malament a la seva filla i gendre".

Es dóna la circumstància que, tal com relata la resolució judicial, els acusats van arribar a reconèixer als psicòlegs que el tema "se'ls havia anat de les mans" i que sabien que els nens "mantenien conductes sexualitzades amb ells".

Per la seva banda, els terapeutes dels menors van justificar que aquests no mentien, mentre que els perits van aclarir que, malgrat el seu ingrés en un centre de protecció de menors, l'expectativa de tornada a la llar familiar i el contacte que mantenien amb els seus pares van determinar que no comptessin els fets "fins que se sentissin segurs, protegits i amb la certesa que no patirien represàlies".