La Fiscalia sol·licita sis anys i mig de presó per a Juan Carlos Hidalgo i vuit per a l'exalcalde com per a Jaume Massot
PALMA DE MALLORCA, 27 d'octubre (EUROPA PRESS)
L'exalcalde d'Andratx, Eugenio Hidalgo, el seu germà Juan Carlos i l'excap de l'àrea d'Urbanisme del municipi mallorquí, Jaume Massot, compareixeran demà, dimecres i dijous, a partir de les 10.00 hores, davant la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma en el marc del segon judici oral del cas Andratx que tindrà lloc per la peça número 32, que correspon a la construcció presumptament il·legal d'un restaurant per part de Juan Carlos Hidalgo en una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).
L'acusació postula que el germà de l'ex primer edil va obtenir llicència d'obra en 2001 per a la construcció de l'establiment -ubicat a l'Avinguda Gabriel Alomar Roca del Port d'Andratx i al qual va denominar Ses Veles- a partir d'un habitatge existent a la finca, malgrat estar emplaçada en una zona protegida. Per a això, Massot va ser convençut pels dos germans, aprofitant el càrrec que llavors ostentava, per iniciar les accions administratives necessàries i elaborar documents oficials que falsegessin la qualificació del terra.
En concret, els delictes que pesen sobre Massot són els de falsedat i prevaricació urbanística, mentre que als dos germans se'ls atribueix el delicte d'inducció de les anteriors acusacions, i alhora a Juan Carlos Hidalgo també se'l considera autor d'un delicte contra l'ordenació del territori.
Pel que fa a les penes, la Fiscalia sol·licita sis anys i mig de presó per a Juan Carlos Hidalgo, a més del pagament de 188.000 euros en concepte de diverses multes (d'aquesta quantitat, 51.000 euros per la demolició de les obres). Alhora, l'exbatle s'enfronta a vuit anys de presó i al pagament de 97.000 euros pel delicte de falsedat, i alhora per a Massot es demanen també vuit anys de presó així com l'abonament de 97.000 euros pel mateix delicte.
Tal com explica l'escrit d'acusació, Juan Carlos Hidalgo va adquirir en 1999 la parcel·la on després edificaria el restaurant a partir d'un habitatge de planta baixa i un pis passat a 1950. La finca, de 1.138 metres quadrats, estava classificada com ANEI des de 1991 per la Llei d'Espais Naturals de Balears i en ella era impossible, per tant, autoritzar legalment la construcció, ampliació o executar obres tendents a possibilitar el canvi d'ús d'habitatge per a l'activitat de restaurant.
Tot i això, l'acusat, conscient de la qualificació de sòl rústic, va decidir efectuar les obres, construccions i reformes necessàries per canviar l'ús, i alhora sobre les parcel·les adjacents va transformar una zona humida mitjançant l'abocament de grava i terra en pàrquing, jardí i terrasses, procedint al tancament de l'aparcament amb materials i tècniques no permeses.
DOCUMENTS FALSOS
En aquest context i amb ple coneixement de la qualificació del terra, Massot va elaborar diversos documents oficials on asseverava que es tractava de sòl urbà, s'indicava que l'ús de bar, cafeteria i restaurant era un ús permès per la normativa urbanística aplicable a aquest terreny i s'apuntava que era un sòl urbà amb qualificació de Zona General Turístic Residencial, malgrat que en les Normes Subsidiàries aprovades pel consistori establien que aquests terrenys eren ANEI.
En el cas d'Eugenio Hidalgo, que llavors era regidor delegat d'Urbanisme, aquest tenia ple coneixement, segons defensa el Ministeri Públic en el seu escrit, de les circumstàncies que envoltaven a l'adquisició de l'immoble. Cal destacar que l'exalcalde, després de conèixer l'adquisició i el preu pagat pel terreny, pretenia que figurés a nom seu i va recomanar Massot, a més, que "mirés amb lupa" la llicència que sol·licitava el seu germà i soci en l'empresa EUCAR. Finalment, va ser el 16 de febrer de 2001 quan la comissió de govern va atorgar la llicència d'obra més gran.
Tot i això, tal com relata la Fiscalia, el mateix dia que Massot havia informat favorablement de la llicència (14 de febrer), Juan Carlos Hidalgo, "en no tenir definit actualment l'ús al qual vull destinar l'edifici", va renunciar a la sol·licitud de canvi d'ús a restaurant i va sol·licitar únicament llicència d'obra, a més d'un altre permís d'instal·lació i obertura de restaurant, que va ser atorgat el 5 de maig.
DENÚNCIES CONTRA LES OBRES
Després, després de les diverses denúncies que es van produir contra les obres realitzades -des de la Conselleria de Medi Ambient i el Consell de Mallorca, entre d'altres- i amb l'objectiu de paralitzar els expedients sancionadors i legalitzar la totalitat d'usos portats a terme, Juan Carlos Hidalgo va formular el 2 de novembre la sol·licitud de llicència per a la reforma, ampliació i demolició (184/01) de l'edifici destinat al restaurant, de manera que aquest expedient va servir per evitar les conseqüències de les denúncies produïdes.
En concret, Massot va impedir que el Consell se subrogués les competències de disciplina urbanística al justificar que es trobava en tramitació la llicència 184/01 i que el seu atorgament implicaria la legalització ja que comporta la demolició de les àrees objecte de presumpta infracció urbanística. Per aquesta raó, la tramitació d'aquest expedient evitava que l'administració ordenés que es demolís allò construït i s'impedís l'ús de restaurant, pel que es va mantenir inconclús i en tramitació com a mesura per mantenir les obres i usos donats a l'immoble.
Mentrestant, la sol·licitud de final d'obra que va formular Juan Carlos Hidalgo el 24 de maig no va ser atesa i en conseqüència no es va atorgar el final d'obres, el que ha impedit el funcionament normal del restaurant des de 2001.
Aquesta és la segona peça que ha quedat vista per a la celebració de judici a l'Audiència i forma part de les 67 totals en les quals es divideix el sumari del cas, que donarà lloc a nombrosos judicis que previsiblement es prolongaran durant diversos anys, ja que l'Audiència va descartar la celebració d'un macrojudici per la causa, que està oberta des de novembre del 2006.
