Balears proposarà al Govern central crear un santuari marí al sud de les illes per protegir la tonyina vermella

PALMA DE MALLORCA, 27 Nov. (EUROPA PRESS) -

El Govern balear instarà al Govern espanyol a crear un santuari marí de 50.000 quilòmetres quadrats al sud de Balears amb l'objectiu de protegir la tonyina vermella i altres espècies amb risc de supervivència, mitjançant una proposta que serà aprovada pel Consell de Govern i presentada després a l'executiu estatal.

Així ho va donar a conèixer el responsable de la Conselleria de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, en una reunió mantingut avui amb els mitjans de comunicació, en què va detallar que la iniciativa té el suport de l'organització conservacionista internacional Greenpeace, ja que la protecció d'una extensa zona marina "tindria efectes extraordinàriament positius" per a determinades espècies de selacios --com els grans taurons--, les tortugues marines i diversos cetacis.

Grimalt va estar acompanyat pel director general de Mig Forestal i Protecció d'Espècies, Pere Ramon; la directora general de Pesca, Patrícia Arbona; el cap del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria, Joan Mayol; i la responsable de campanyes oceàniques de Greenpeace, Celia Ojeda; els qui van detallar que la situació de la tonyina vermell (thunnus thynnus) al mediterrània "és objecte de preocupació general" entre pescadors, conservacionistes i científics.

Això es deu al fet que, a l'explotació tradicional, que havia resultat sostenible al llarg dels segles, s'ha afegit amb una gran rapidesa l'ús de tecnologies molt sofisticades i "un desorbitat afany lucratiu" esperonat per uns preus de mercat al Japó que "desborden qualsevol criteri de prudència" a l'ús d'un recurs renovable. Una situació que podria col·lapsar el calador i qüestionar la continuïtat de l'espècie.

Cal assenyalar que, en aquesta iniciativa, Medi Ambient comptarà a més amb el suport de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, per al desenvolupament d'una zona de protecció ecològica de 70 milles nàutiques, i de manera poligonal --amb vèrtexs en l'Illa de l'Aire (Menorca), Cabrera, Mola i Cap de Berberia (Formentera) i les Illes Bledes (Eivissa), i 70 milles al sud des d'aquests punts, amb una superfície aproximada de 50.500 quilòmetres quadrats de mar.

Aquesta zona de protecció ha de tenir diverses implicacions: prohibició d'abocaments contaminants de qualsevol naturalesa des de la costa o des de naus i regulació de qualsevol exploració, explotació i gestió de recursos naturals, inclosos els minerals, com hidrocarburs. Pel que fa a la tonyina, en aquest santuari caldria establir una prohibició estricta de captures amb setge i de vaixells de més de 20 tones.

PROBIHICIÓ ESTRICTA

Per a la protecció de la resta d'espècies, faria falta assegurar-se de l'estricta aplicació de prohibició d'ús de xarxes pelàgiques o de deriva --art no selectiu de conseqüències catastròfiques sobre la biodiversitat marina, en principi ja prohibit a la UE--, i l'aplicació de mesures per reduir l'impacte dels palangres de superfície sobre tortugues i elasmobranquis, evitant tant com sigui possible els perjudicis a famílies i empreses.

Cal assenyalar que aquesta iniciativa té dos precedents europeus molt assenyalats: el gener del 2004 el Govern francès va comunicar a l'ONU l'establiment d'una Zona Marina de Protección, de 70 milles, davant de la seva costa mediterrània; i el 'Santuari per a Cetacis del Mar Lígur', establert entre França i Itàlia a l'any 1999.