Un de cada cinc residents extracomunitaris de les illes es troba en situació administrativa irregular

PALMA DE MALLORCA 5 Sep. (EUROPA PRESS) -

Un de cada cinc estrangers residents de les Illes Balears, procedents de països de fora de la Unió Europea, es troba actualment en situació administrativa irregular, sent països llatinoamericans i africans els que més persones 'sense papers' aporten a la Comunitat Autònoma.

Aquests són algunes de les dades que recull el 'Informe Econòmic i Social de les Illes Balears 2007', que edita l'entitat bancària 'Sa Nostra' i redacta el Centre de Recerca Econòmica (CRE), als quals va tenir accés Europa Press, i que xifra en 16.793 els estrangers extracomunitaris que viuen a les illes de manera irregular, segons dades del padró i dels permisos de residència en vigor.

Així, l'estudi ressalta la "necessitat" de combatre "de manera decidida" la irregularitat administrativa per millorar la integració dels immigrants, per la qual cosa recomana "assumir tota una sèrie de dificultats" que, de fet, vénen a sumar a totes les que afecten de manera habitual a aquest col·lectiu social.

Concretament, aquesta anàlisi tècnica, que serà presentat oficialment el 23 de setembre a Palma --així com el dia 25 a Menorca i el 30 a Eivissa--, estima que la situació de residència 'sense papers' arriba a un 19,4 % dels residents forans d'aquesta procedència, un punt per sota de la mitja espanyola, que se situa en el 20,4 %.

A més, cap agregar a aquesta quantitat els 7.828 búlgars i romanesos que es van establir a l'arxipèlag sense permís de residència a partir de l'entrada d'aquests països a la UE -- l'1 de gener del 2007--; i, tots ells, juntament amb els estrangers que es troben en situació legal, suposen actualment el 18,5 % de la població balear, segons el padró regional.

Per nacionalitats, l'informe del CRE per 'Sa Nostra' assenyala que nou de cada 10 extracomunitaris irregulars prové de països de l'Amèrica Central i Sud-amèrica, destacant Bolívia (27,9%), l'Argentina (22,3%), el Brasil (11,1%), Uruguai (11%), Xile (6,6%), Paraguai (6,4%), Veneçuela (3%) i Colòmbia (2,8%); mentre que, de manera residual, també entren a la llista Nigèria (2,2%) i Senegal (1%).