Les comunitats deuen 6.000 milions a l'Estat per la caiguda d'ingressos el 2008

MADRID, 26 Ago. (EUROPA PRESS) -

La vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha assegurat avui que les comunitats autònomes hauran d'hauran de tornar 6.000 milions d'euros a l'Estat per les liquidacions negatives dels avançaments a càrrec del 2008, per la caiguda d'ingressos registrada en aquest període. "Evidentment, les comunitats van a tenir menys recursos que el 2007", ha admès.

Durant el seu segon torn d'intervenció davant de la Comissió d'Economia i Hisenda del Congrés, Salgado ha assenyalat que per aquest motiu el Govern ha inclòs "de manera urgent" una dotació addicional d'11.000 milions d'euros en la revisió del model per compensar aquesta caiguda, i alhora estableix una moratòria per al pagament a partir de 2001, repartida en quatre anys.

Salgado va justificar el seu renuncia a no facilitar les xifres sobre les aportacions que rebrà cada comunitat que encara no es coneix la liquidació del sistema per al 2009, pel que resulta "impossible" fer-ho, si bé ha assenyalat que les xifres avançades en les últimes setmanes per diferents presidents autonòmics "no ens semblen desencertades", en especial la difosa pel president de la Generalitat, José Montilla, de 3.687 milions d'euros.

En qualsevol cas, ha destacat que amb el nou model "hi ha molts més recursos" que amb el passat, i ha assegurat que garanteix la coresponsabilitat fiscal. "Totes les comunitats autònomes estan perfectament convençudes que és un avanç en el seu autogovern", ha assenyalat. Tot i això, ha indicat que el Govern no pretén fer un "rànquing" comparant les aportacions entre els dos sistemes, ni entre el rebut per cada comunitat.

QÜESTIONA LA TRANSPARÈNCIA DEL PP

En aquest sentit, va reprotxar al portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro, artífex del model de finançament de 2001 com a ministre d'Hisenda amb el Govern de José María Aznar, que la preparació del model de finançament "ha estat molt menys transparent" que la del nou.

Alhora, ha defensat que el nou acord compleix "respectuosament l'Estatut" i ha emfatitzat que l'executiu central ha donat "repetides mostres" de lleialtat institucional cap als governs autonòmics, com el cas de l'aplicació de la deducció dels 400 euros a l'IRPF. "No hi ha cap intenció perversa", ha destacat.

Salgado va reprotxar al portaveu econòmic de CiU, Josep Sánchez Llibre, que la coalició donés per assegut que no se n'anava a arribar a un acord, de manera que ara es veuen "descol·locats". "No d'una altra manera pot entendre's que vostès hagin arribat a donar fins a onze xifres diferents durant el procés de negociació", ha assenyalat.

PP I CiU MANTENEN EL SEU REBUIG

En la seva intervenció final, Cristóbal Montoro ha insistit en les seves crítiques a la gestió del Govern i el va acusar de no reconèixer la realitat i no fer front a la crisi econòmica que travessa el país. "És impossible donar aigua si s'estan reparant les canonades", ha advertit.

Segons ha defensat, el model passat permetia a cada comunitat calcular "les seves conseqüències" i ser així conscients dels diners al qual anaven a accedir, alguna cosa que fa "impossible" l'"opacitat i falta de transparència" del nou sistema. Sánchez Llibre, com a responsable econòmic de CiU, va coincidir en aquest punt i ha reconegut que l' "opacitat" de l'executiu és més gran a l'esperada.

Tot i això, el portaveu d'ICV, Joan Herrera, ha insistit a defensar l'acord tancat i ha assegurat que ha estat possible gràcies a allò recollit a l'Estatut. A més, ha apuntat la diferència de criteri en el PP entre la posició nacional i la de les comunitats, i va augurar que el sistema de finançament no serà modificat si els populars es fan amb la presidència del Govern.