Ple.-Balears es converteix en la primera regió que garanteix per llei menjar, roba i sostre a tots els ciutadans

PALMA DE MALLORCA 2 Jun. (EUROPA PRESS) -

El ple del Parlament va aprovar avui, amb l'abstenció del PP, la Llei de Serveis Socials que estableix que tot ciutadà tindrà garantits uns mínims de menjar, roba i sostre i que, a l'actual marc de crisi econòmica, preveu la protecció de les persones que es troben en situació de dificultat, especialment en el que es refereix als col·lectius més vulnerables. És la primera vegada que una Comunitat autònoma aprova una llei d'aquestes característiques.

A partir de l'aprovació de la normativa, començarà un període transitori d'una durada estimada de 18 mesos que servirà per elaborar una cartera de serveis socials que s'aprovarà per decret i que, com element bàsic de la Llei, definirà els "drets subjectius" que qualsevol persona podrà reclamar davant dels tribunals.

D'acord allò establert en el text de la normativa, una vegada s'hagi valorat tècnicament que una persona o família es troba en situació de necessitat que li impedeix accedir a una alimentació suficient, l'Administració estarà obligada a suplir-la a través de diverses possibilitats, com l'establiment de menjadors socials, borses d'aliments i beques per a menjadors.

Si l'Administració no ho fa, l'afectat podrà acudir a tribunals per exigir el compliment d'aquest dret subjectiu a no passar gana. El PP es va abstenir argumentant que no queda clar qui assumirà el cost de les garanties que preveu la llei.

Convé assenyalar que altres comunitats tenen mesures similars dins de la cartera de serveis socials de les respectives conselleries d'Afers Socials. Tot i això, les illes es converteixen des d'avui en la primera regió que vincula a una llei la garantia d'aquests drets, en les mateixes condicions que la sanitat i l'escolarització gratuïta, segons va aclarir la consellera del ram, Fina Santiago.

En concret, durant la sessió d'avui han estat aprovades tres de les 51 esmenes presentades pel PP, a més d'una transacció del PSM, mentre que ja havien estat incorporades altres nou correccions i quatre transaccions dels populars. Una de les esmenes que van sortir endavant al ple farà que l'article 36.B de la Llei estableixi l'elaboració d'un pla estratègic de serveis socials, mentre que una altra de les correccions afegeix un punt al mateix article a fi de fomentar la iniciativa social i empresarial que fomentin l'excel·lència mitjançant la prestació de serveis de qualitat.

Alhora, la tercera de les esmenes aprovades servirà perquè l'article 90 estableix que les subvencions realitzades evitin "discriminar o empitjorar la igualtat d'oportunitats de totes les entitats privades que prestin serveis concertats amb l'administració.

Finalment, en el que es refereix a la transacció a una de les esmenes que afecta a l'article 24.7 de la normativa, aquesta assenyala que la cartera prevista no preveurà mai una rebaixa de les prestacions i serveis atorgats als ciutadans en el moment de l'aprovació de la Llei ni una reducció en el finançament dels Consells Insulars i ajuntaments per a l'ampliació dels mateixos.

Durant el ple, Fina Santiago ha manifestat que mitjançant aquesta normativa, que conté en total 139 articles i quatre disposicions, el Govern preveu, entre d'altres mesures, planificar i garantir la cobertura de les prestacions, i alhora va aclarir que fins a la seva aprovació s'ha seguit un procés "molt participatiu". Mentrestant, la parlamentària socialista Cristina Rita ha afirmat que serà la Llei que "més incidirà sobre les persones i ajudarà a les capes més vulnerables de la societat".

VOT "A UN XEC EN BLANC"

Tot i això, el diputat del PP Antoni Serra ha advertit que la seva formació no donaria el seu vot "a un xec en blanc quan no sabem quantes persones es beneficiaran, unes dades que esperàvem conèixer, i tampoc es concreten xifres econòmiques", incidint en la necessitat que hi hagi una quantificació de necessitats i la determinació de com es finançarà.

D'altra banda, Serra ha criticat que aquesta estableixi una quantitat de 3,6 milions d'euros, referint-se al 50% dels serveis socials bàsics, sense que es determini a quins programes fa referència i es va preguntar si aquesta xifra permetria solucionar tots els problemes socials de les illes.